Els moviments dels partits polítics catalans a Madrid, un dia després de la darrera Diada, tornen a evidenciar que una cosa és posar-se la samarreta que toca i aixecar els braços enmig del poble, plebe, ciutadania, gent, majoria i l’altra escoltar i defensar el que diuen. Mots tan pervertits pels polítics de classe que em nego a utilitzar-los per definir el milió de persones que vam tornar a sortir al carrer convocats per l’ANC. En diré una multitud de persones decents i dignes, unides en un sol crit: ‘Fem República Catalana’, el motiu de la convocatòria. Què no han entès? Fem, construïm ara; República, una forma de govern en què el cap d’estat té caràcter electiu i no hereditari (o sigui el contrari d’una monarquia) i Catalana, nostra, lliure, pertanyent a Catalunya o als seus habitants, no a la metròpolis de Madrid. Junts x Cat i ERC llegiu-ho a poc a poc. No era per fer un altre referèndum, n’hem votat ja dos i el segon amb sang pel mig. No era per iniciar un diàleg amb condicions imposades pel govern de torn espanyol. No era per cap estatut, ja el van ajusticiar socialistes i populars. No era pel dret a decidir, ja hem decidit… Era per la República. Només amb ella alliberarem els presos polítics, farem tornar els exiliats i podrem ésser en pau. Si no volem que els processistes ens tornin a entabanar amb discursos abrandats i fets porucs és l’hora de crear una plataforma electoral amb l’ANC, Òmnium, les CUP, Súmate, CDR, Som Alternativa i els sindicats, col·legis professionals i col·lectius socials que vulguin defensar la República Catalana.
