Ha esclatat la notícia que hi ha un munt de morts que continuen cobrant la pensió, i no uns mesos mentre s’esclareix o tramita la documentació de la defunció, sinó anys! Es comptabilitzen unes 30.000 persones mortes amb un import mensual de 25,3 milions d’euros cobrats il·legalment. Quan algú expira, no hi ha un metge que en certifica la mort? Se suposa que el metge ho comunica a la S.S. Les funeràries, quan fan l’enterrament i/o la incineració no han de posar la informació del succés, a disposició d’un organisme per actualitzar el cens? No és obligat que cada cert temps, qui cobra la pensió s’hagi de presentar en persona a l’oficina corresponent per donar fe de vida? La gent més gran de 85 anys es fa difícil que vagin a l’oficina a donar fe de vida, però van al metge més sovint que ningú. Per tant, quan els visiten la poden donar. El mateix amb els que estan ingressats a una residència, que pot passar mensualment l’informe o el dia que es mor algú. Els notaris intervenen a l’hora de fer efectiu el testament. També poden passar la informació a INSS. Si això es fa, difícilment hi pot haver morts que passin per vius, a no ser que hi hagi conxorxa amb el funcionari de torn. Tot plegat, no és res més que la constatació que l’estat espanyol està en plena deriva pel desgavell i no saber organitzar la informació entre els diferents organismes de l’administració central com el INE i la INSS, per tenir un registre únic dels ciutadans que han traspassat. Estem en una societat en què els morts passen per vius, i els vius que haurien de saber organitzar els tràmits, semblen morts.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram