Els alts funcionaris, magistrats i juristes de l’Estat espanyol són la columna vertebral del poder, els quals exerceixen la seva autoritat amb una monumental i absoluta obnubilació dels seus corifeus. La senyora Consuelo Madrigal, fiscal general de l’Estat, llegint un discurs amenaçador i agressiu, adjectivant el procés independentista com a “demagògic”, declarant que “per sobre de les llibertats hi ha la llei”… Declaracions davant del rei Felip VI, el president del Suprem, Carlos Lesmes, el del Tribunal Constitucional, Fco. Pérez de los Cobos, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que ho van escoltar com uns estaquirots. Per omplir l’orinal del cinisme fins a vessar, Carlos Lesmes, en la seva intervenció, va assegurar que el Poder Judicial és totalment  independent (ex, quina paraula!) respecte al Poder Executiu, sense que se li escapés el riure. L’intent de nomenament de l’exministre José Manuel Soria pel càrrec de director executiu del Banc Mundial és de traca i mocador. La representació del niu de serpents que simbolitza el poder fàctic a Espanya és l’esperpent filmat de la classe política, econòmica i mediàtica. Mireu el reportatge del casament de la filla d’Aznar i la Botella, allà desfilaren la flor i nata dels components del poder espanyol, els de la llotja del Bernabéu. La meitat, embrancats en negocis il·lícits, alguns encausats i a la presó. Un Estat podrit, que cau a trossos i els seus prohoms segueixen com que no passa res, Madrid és el centre del poder i a qui no li agradi que s’hi posi fulles. Amb la seva prepotència obnubilada no es pot esperar un canvi d’actitud. Adéu!

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram