Un moment de l’acte, ahir al teatre Can Massallera de Sant Boi. Foto: Línia Mar
“És temps de donar resposta agrària i de recordar la importància d’alimentar-nos tot preservant el territori. Per ecologia, per sobirania alimentària i per qualitat de vida”. Amb aquestes paraules de la periodista Pilar Sampietro, la popular presentadora del programa mediambiental ‘Vida verda’ de Ràdio 4, s’obria l’acte de presentació de la proposta de creació del Parc Natural i Agrari del Delta del Llobregat, celebrat ahir al vespre al teatre-auditori Can Massallera de Sant Boi.
“És temps d’empoderar-nos i deixar de jugar a la contra. Ara toca fer una proposta en positiu, que inclogui no només la societat civil organitzada sinó la pagesia, tants cops oblidada i marginada però tan necessària”. Això és el que comentaven reconeguts i reconegudes activistes de la comarca entre bastidors abans de la posada en escena de la presentació, digna de les grans ocasions.
En l’imponent marc d’una gairebé plena sala principal de Can Massallera, l’antiga fàbrica de Sant Boi reconvertida en teatre i auditori, l’ecologisme (o agroecologisme, més ben dit) comarcal ha volgut escenificar un canvi d’estratègia llargament debatut en inacabables assemblees locals.
Mig segle d’ecologisme al Baix Llobregat
Aquest nou pla d’acció arriba després de dècades de lluites a la contra, “des de la creació de l’abocador del Garraf més de mig segle enrere”, tal com recordava el veterà activista Ángel Losada, amb algunes (poques) victòries com la retirada d’Eurovegas, el macrocomplex d’oci i turístic que es volia instal·lar a prop de la llera del riu, l’aturada del projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat l’any 2021, “temporal i no definitiva”, com alerta Ariadna Cotén de la plataforma Zeroport, o la recent inclusió de l’estany de l’Olla del Rei a la ZEPA, la zona d’especial protecció per a les aus, que segons Ramon Sanahuja protegeix “gairebé del tot” l’aiguamoll.
Tanmateix, les amenaces continuen en forma de plans urbanístics en terrenys forestals i agrícoles, com alerten el mateix Losada o Jaume Sánchez, portaveus de la ciutadania que s’oposa a la construcció de milers de pisos al turó del Calamot i la riera de Canyars, entre Gavà i Castelldefels, o la ribera del Llobregat a Cornellà.
Emmarcat en la campanya global per protegir tots els terrenys agraris del delta del Llobregat, així com la vall baixa del riu i els connectors ecològics amb la serralada Litoral, aquest canvi de rumb arriba per aturar de manera definitiva qualsevol nou intent de continuar asfaltant els camps del delta.
Salvem el Delta del Llobregat no és només un nou eslògan, sinó el fruit de la llarga experiència de gent compromesa amb la preservació de la cada cop més escassa biodiversitat de la plana deltaica, com el biòleg Jaume Grau, coordinador de Les Agulles, la secció local d’Ecologistes en Acció, i membre de la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, impulsora de la iniciativa i paraigua que aixopluga més de setanta entitats i col·lectius ecologistes, socials i veïnals.
Aiguamoll dels actuals Espais Naturals del Delta. Foto: Arxiu
“Ni un pam més”
“Volem protegir la totalitat dels ecosistemes i l’activitat agrària del delta i la vall baixa del Llobregat”, assegura Grau, que alerta que les figures de protecció actuals han estat “clarament insuficients” davant de nous macroprojectes que “no paren d’amenaçar el territori”. L’activista gavanenc afirma que la figura del Parc Natural i Agrari permetrà “blindar el delta” de futurs plans urbanístics a l’empara de la normativa europea Xarxa Natura 2000 per la protecció d’espais naturals.
Segons Grau, la proposta vol esdevenir “una eina per protegir la totalitat dels terrenys naturals i agraris del delta del Llobregat i la vall baixa, així com els connectors ecològics”. Els activistes denuncien que aquests entorns pateixen “històricament” contínues agressions que, per a aquests, responen a “interessos econòmics i especulatius, sovint amb la complicitat de les administracions públiques”.
Davant del fet que un 60% del delta del Llobregat ja es troba urbanitzat, Grau i la resta d’ecologistes comarcals al·leguen que no es pot perdre “ni un pam més” d’espais agraris ni d’espais naturals en una àrea metropolitana excessivament densa. En definitiva, la proposta vol protegir el delta “per tenir cura dels seus ecosistemes, per millorar la qualitat de vida de les persones que habiten el territori i per avançar cap a l’objectiu de la sobirania alimentària, tot defensant i protegint especialment l’activitat agrària amb criteris de sostenibilitat ecològica i econòmica”.
I per activar-la de manera efectiva, es vol presentar al Parlament de Catalunya una ILP, una iniciativa legislativa popular que vol esdevenir una llei protectora com ho ha estat a l’Horta de València, tal com explicava ahir Ana de Sousa, portaveu del moviment social valencià Per l’Horta.
“Caldran 50.000 signatures i la implicació de molta més gent”, avisa Grau, que demana la coordinació i la complicitat de la pagesia baixllobregatenca. Els exemples de la família Tugas o la gent de L’Eriçó, La Fundició o Keras Buti, entre altres, són l’evidència que la sinergia és possible i necessària. De fet, ja està actiu un formulari d’adhesions per a totes aquelles persones, entitats o col·lectius que no volen cedir ni un pam més de delta.
“Ni un pam més de ciment”: presenten una proposta de Parc Natural i Agrari per al delta
