La zona agrícola ocupa gairebé 3.500 hectàrees. Foto: Àlex Recolons / ACN

Qualsevol capital europea pagaria el que fos per tenir un hort de gairebé 3.500 hectàrees al costat de l’àrea metropolitana. Però els baixos preus que cobren els agricultors pels seus productes i les dures condicions de treball del sector primari fan que molts pagesos del Parc Agrari es jubilin sense tenir relleu. Això ha provocat que, des de fa uns anys, molts deixin de cultivar la terra i aprofitin els terrenys per seguir guanyant diners com a abocadors de runa i restes d’obres de les ciutats del voltant.

Davant dels problemes que suposa aquesta activitat per a la resta de pagesos i amb l’objectiu de preservar l’activitat agrícola del Parc Agrari, a finals d’any la Comissió territorial d’urbanisme de l’àmbit metropolità va aprovar una restricció dels moviments de terra que només permet fer aportacions de sorra nova si és per millorar la productivitat agrària i recuperar sòls degradats destinats a ser camps de conreu.

A més, per fer aquests moviments, els propietaris hauran de demanar un projecte tècnic, una llicència municipal i un informe del Consorci del Parc Agrícola i el Departament d’Agricultura. Tot, per evitar que es perdin més terres de conreu.

IMPLICACIÓ DE L’AMB
Aquesta decisió s’ha pres poc després de fer-se oficial l’entrada de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a l’òrgan de gestió del Parc Agrari, el Consorci format per Unió de Pagesos, ajuntaments, Consell Comarcal, Diputació i Generalitat i que es dedica a ordenar i gestionar aquestes gairebé 3.500 hectàrees de terrenys agrícoles metropolitans.