Espadaler, Mijoler i Martínez visiten el centre. Foto: Àlex Recolons/ACN
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo; el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, i l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, han inaugurat aquest dimecres el centre Barnahus del Prat, adreçat a infants i adolescents víctimes de violència sexual. És el número 14 al conjunt del país i el que culmina el desplegament d’aquests equipaments previst pel Govern. L’equipament, pensat també per atendre les famílies de les víctimes, està dissenyat per oferir una atenció integral “amable”, lluny de la fredor de comissaries i hospitals. Disposa, a més, d’un circuit tancat de televisió per gravar el testimoni de l’infant que permet crear una prova preconstituïda evitant que hagi de declarar presencialment en un judici.
Després de visitar les instal·lacions, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha destacat que el d’avui és un dia “històric” perquè suposa culminar el desplegament dels 14 centres Barnahus previstos per cobrir tot el territori català. Uns centres, ha afegit, que han estat un “model d’èxit” per oferir la millor protecció als infants i adolescents víctimes de violència sexual.
Violència estesa
La consellera ha recordat que aquest tipus de violència està molt més estesa del que sembla i que per això és necessari posar-hi tots els recursos per pal·liar-ne els efectes. “És una realitat dramàtica que està emergint, i que demostra que el model Barnahus funciona, tant per la detecció de casos com per a l’acompanyament a les víctimes”, ha afegit. Martínez Bravo també ha posat en valor que els centres Barnahus són una eina de prevenció, ja que estan fent aflorar molts casos perquè cap quedi “impune”.
Al seu torn, el conseller Espadaler ha destacat que són “hereus” d’una feina “molt ben feta” per anteriors executius per posar “les persones al centre”. En aquest sentit, ha assenyalat que els centres Barnahus han servit per “humanitzar” uns dels col·lectius de víctimes més vulnerables amb un servei d’atenció i un entorn “més” amable per evitar la seva “revictimització”.
Per la seva banda, Mijoler ha expressat la seva satisfacció perquè el Prat aculli aquest espai. “Quan ens van proposar obrir un Barnhaus a la ciutat, no ho vam dubtar”, ha dit l’alcalde, que ha avisat que la societat ha de combatre l’heteropatriarcat i la violència contra els infants, que ha recordat que és un exemple d’aquesta xacra.
1.715 casos atesos
Des de principis d’any, els fins ara 13 centres Barnahus van atendre 1.715 casos de violència sexual a infants i adolescents. Els dos que més casos van atendre van ser els de Barcelona amb 295; seguits del de Terrassa, amb 210; el de Girona amb 198; i els de Lleida i Tarragona amb 187 i 186 casos atesos respectivament. La llista de casos atesos la completen Granollers (140), Manresa (113), Badalona (108), Mataró (115), Tortosa (64), Vilanova i la Geltrú (67) i la Seu d’Urgell (32).
Barnahus és un projecte del Govern de la Generalitat que implica diverses conselleries. El principal impulsor n’és el departament de Drets Socials i Inclusió —mitjançant la Direcció General de l’Atenció a la Infància i l’Adolescència—, en coordinació amb Salut, Educació, Interior, Justícia i Igualtat i Feminisme, a més de la Fiscalia i la Judicatura.
Un espai amigable
El centre té l’aspecte d’una llar perquè els infants i les seves famílies el reconeguin com un espai amigable que proporciona seguretat i confiança. Hi treballa a temps complet un equip psicosocial i, a més, hi ha altres professionals que s’hi desplacen quan cal o que s’hi connecten per videoconferència per evitar que la víctima i la seva família siguin els que hagin de recórrer a les diferents instàncies que intervenen en aquests processos: comissaria, jutjat, servei d’infància, centre mèdic…
Els objectius principals són dos. D’una banda, procurar que els infants i adolescents es vinculin a un binomi professional —habitualment format per un psicòleg o psicòloga i un treballador o treballadora social—, que s’encarreguen del desenvolupament i la recuperació de les víctimes i d’acompanyar les seves famílies en aquest procés. De l’altra, minimitzar la contaminació del testimoni i garantir les millors condicions per si l’equip d’assessorament tècnic penal rep l’encàrrec de portar a terme una entrevista forense per a la prova preconstituïda o declaració judicial.
