Entrega del premi a l’alcaldessa Bou. Foto: Ajuntament del Prat
El pla urbanístic de Seda-Paperera ha estat reconegut als Premis ASPRIMA-SIMA 2025 en la categoria de Millor Desenvolupament Urbanístic. El jurat d’aquests guardons, format per experts del món de l’urbanisme, l’arquitectura o el dret, així com representants del ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, entre d’altres, ha valorat com aquest pla “transforma antics sòls industrials del Prat en un model de barri sostenible, inclusiu i connectat, consolidant-se com a referent europeu en regeneració urbana”.
El premi ha estat recollit aquest dijous per l’alcaldessa del Prat, Alba Bou Jordà, que ha remarcat que “l’àmbit de Seda-Paperera va ser, als anys vint del segle XX, un espai clau on es va definir el Prat d’avui, la ciutat treballadora que som i que, cent anys després, és en aquest mateix àmbit on definim com volem que sigui el Prat del futur: una ciutat on inspirar-se com a àrea metropolitana, i referent en matèries com la sostenibilitat, la cohesió social i la garantia del dret a l’habitatge”.
Per la seva banda, el president de l’Associació de Propietaris de l’àmbit i director de Sòl de Metrovacesa, Miguel Díaz Batanero, assegura que “aquest premi posa en relleu l’alt nivell tècnic i urbanístic d’un projecte que aspira a ser un referent de l’urbanisme regeneratiu europeu i exemple de desenvolupament urbà sostenible. Seda-Paperera transforma un vell espai urbà en un nou model urbà centrat en la transició ecològica, la cohesió social i la innovació”.
Nou barri de 5.700 habitatges, la meitat protegits
Situat en un punt estratègic de l’àrea metropolitana de Barcelona, l’àmbit de Seda-Paperera comprèn 41,9 hectàrees de sòls industrials en desús que donaran lloc a un nou barri amb més de 5.700 habitatges, dels quals més del 40% seran d’habitatge protegit i un 20% es destinarà a lloguer assequible.
Segons l’Ajuntament, el pla Seda-Paperera “aposta per un urbanisme regeneratiu que combina innovació, sostenibilitat i cohesió social”. Afegeixen que el seu disseny es basa en ‘superilles’ per als vianants i una espina verda central que “prioritza la mobilitat sostenible i el transport públic”, connectant el barri amb l’entorn metropolità a través d’estacions com la de Renfe i de metro.
El projecte incorporarà cobertes i façanes verdes, sistemes de reutilització d’aigua, materials de baix impacte i una pèrgola fotovoltaica d’1 km sobre la Gran Via que generarà energia per a autoconsum local, amb l’objectiu d’aconseguir un balanç energètic “gairebé nul”, segons el consistori.
Pla polèmic amb al·legacions presentades
Malgrat el reconeixement rebut ara, el pla ha estat motiu de polèmica entre una part de la ciutadania pratenca. En concret, cinc anys enrere la plataforma Ni un pam de terra presentava una sèrie d’al·legacions en contra del projecte Eixample Prat Nord de l’Ajuntament del Prat, perquè consideraven que es tracta d’una “operació especulativa i contrària a la preservació i recuperació dels espais naturals del Delta del Llobregat”.
A les al·legacions presentades, amb motiu de l’aprovació inicial de la modificació del Pla general metropolità en l’àmbit Estació-Seda-Paperera, els activistes recordaven que el “model de desenvolupament econòmic i d’ocupació basat en el totxo i en la compravenda d’habitatges és insostenible”.
Aquests qüestionen l’adequació de l’expansió immobiliària a les directrius que marca el Pla Territorial Metropolità de Barcelona “pel que fa a continuïtat i harmonia formal amb les trames urbanes existents”, denuncien “la ineficàcia del projecte per donar resposta a les necessitats d’accés a l’habitatge de la població del Prat” i alerten de les emissions de gasos contaminants vinculades al procés de construcció del nou barri, que segons la plataforma “contradiuen els objectius de la llei de canvi climàtic”.
