Artur Mas assegura que el dia 9 de novembre hi haurà “locals, urnes i paperetes” per votar la pregunta acordada des d’un principi. Foto: Jordi Bedos / ANC

“Anem endavant. El 9N hi haurà locals, urnes i paperetes”. Aquest és el missatge que va voler llançar dimarts 14 Artur Mas després d’una nit –l’anterior– plena de desconcert i que va acabar amb el consens polític “esquerdat”, en paraules del president. La seva proposta, el seu pla B davant la suspensió del 9N original per part del Tribunal Constitucional, es presenta com una “consulta anticipada a la definitiva”: unes eleccions plebiscitàries amb una eventual gran coalició sobiranista.

Les reaccions polítiques han estat dispars i variants en els últims dies i ara es busca refer la unitat dels partits sobiranistes davant d’un nou 9N que, en forma de procés participatiu, no és la consulta que s’havia pactat però sí una oportunitat per votar la pregunta acordada –si bé en un marc de participació diferent– i tornar a demostrar la força de la majoria social a favor del dret a decidir –que al carrer es manté unida–.

ELS DETALLS QUE SE SABEN
La nova ‘consulta’ no es farà d’acord amb el decret de la consulta original del 9N, suspès pel Tribunal Constitucional, sinó partint de “marcs legals preexistents de participació ciutadana” competència de la Generalitat. Això té diverses conseqüències, també per al govern espanyol: la possibilitat d’impugnar-la és molt difícil.

Dit això, no hi haurà un cens electoral: caldrà registrar-se personalment amb el DNI al lloc de la votació al moment d’exercir el vot –de manera informàtica per evitar duplicitats–. Ho podran fer els majors de 16 anys residents a Catalunya i també els catalans que visquin a fora però que al DNI hi consti que resideixen aquí. En aquest sentit, no hi haurà vot anticipat però els 15 dies posteriors al 9N es podrà votar si s’acredita que no es pot fer el dia 9, de tal manera que el dia 10 només es donaran els resultats provisionals.

Per dur a terme la nova ‘consulta’ es necessitaven 20.000 voluntaris –una xifra que ja es va superar en només tres dies d’inscripcions– i es disposarà de 6.430 meses electorals en 1.255 locals, sobretot instituts públics de la Generalitat. 938 dels 947 municipis tindran locals: el 99,9% de catalans no s’haurà de desplaçar del seu municipi per votar.

Incertesa als ajuntaments per l’arribada del nou 9N

Castelldefels i Viladecans ja van rebutjar fa setmanes als seus respectius plens municipals donar suport a la llei de consultes que va aprovar el Parlament, quedant apartats dels 874 municipis que sí que li van donar suport, que suposen el 92,29% dels 947 ajuntaments que hi ha a Catalunya. En canvi, els ajuntaments del Prat i Gavà sí que van donar suport a la llei de consultes.

Ara, però, la consulta tal com estava plantejada no es farà i els ajuntaments encara no s’han pronunciat sobre com actuaran enfront del nou procés participatiu del pròxim 9 de novembre. El que sí que està clar és que l’assumpte ha suscitat polèmica als municipis, que esperen amb incertesa novetats sobre com s’hi participarà i on.

El portaveu de Ciutadans (C’s) a Gavà, Miguel Ángel Ibáñez, ha exigit a l’alcaldessa, Raquel Sánchez, “que no es posi de perfil davant la grollera consulta d’Artur Mas”. El regidor ha assegurat que el govern municipal ha d’abandonar les seves “abstencions còmplices al voltant del 9N i preocupar-se pels assumptes sobre els quals realment té competències”.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram