En els últims anys estem sentint molt a parlar de l’amiant, del fibrociment –un compost d’amiant i ciment– i dels seus efectes nocius sobre la salut. Segons l’Associació de Víctimes i Afectats per l’Amiant a Catalunya (AVAAC), seria difícil elaborar un llistat complet de tots els sectors on es va fer servir aquest material, tot i que es calcula que fins al 2002, quan es va prohibir definitivament, va servir per fabricar uns 3.000 productes diferents.
Les seves propietats aïllants i químiques, juntament amb el seu baix cost, van propiciar que Espanya fos dels estats europeus on més es va fer servir, sobretot durant els anys 70 i 80 del segle passat. El que molts no sabien aleshores és que des dels anys 40 hi havia una normativa estricta per a la seva manipulació, la qual, segons han deixat palès nombroses sentències judicials, no se seguia. Aquest és el cas de l’empresa Honeywell, antiga Jurid Ibèrica al Prat i ara a la Zona Franca de Barcelona.
POCA SEGURETAT
El 13 de maig es va fer una xerrada al Centre Cívic Sant Jordi del Prat per parlar de les conseqüències de l’exposició a l’amiant dels treballadors de Honeywell, empresa dedicada a fabricar frens. “Es treballava amb l’amiant sense cap mesura de seguretat”, explica a aquesta publicació un dels ponents d’aquella xerrada, l’advocat del Col·lectiu Ronda Àlex Tisminetzky, responsable de nombroses sentències sobre les infraccions de la companyia pel que fa a la seguretat laboral. Es tracta de veredictes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), molts d’ells ratificats pel Tribunal Suprem posteriorment.
En una d’elles –de desembre del 2016– es fa referència a informes higiènics elaborats per la Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social sobre les condicions laborals a la fàbrica i com “les mesures que es van adoptar per part de Jurid Ibèrica no es van ajustar a les condicions en les quals s’havien de realitzar els treballs on es manipulava l’amiant”. El tribunal va condemnar l’empresa a indemnitzar l’empleat, que presentava un diagnòstic d’asbestosis pulmonar, una malaltia provocada per la inhalació d’asbest, és a dir, amiant.
Una història confirmada amb testimonis actuals. El vicepresident de l’AVAAC i treballador de la companyia, José Luis Gómez, recorda en una conversa amb Línia Mar el seu primer dia a la fàbrica. “Quan vaig entrar semblava Londres: hi havia una boirina que ho cobria tot”, recorda. L’exposició continuada a aquest element sense precaucions pot provocar càncer de pulmó i de laringe, entre altres.
Però per a més Inri, aquestes afeccions se solen manifestar entre 15 i 30 anys després d’haver inhalat les fibres de l’amiant. Uns anys d’incertesa i proves mèdiques periòdiques que pesen sobre l’estat d’ànim dels treballadors, els quals no saben quan pot treure el cap una malaltia. “Has de viure amb aquesta espasa de Dàmocles a sobre, no tenim altre remei”, confessa Gómez, el qual va entrar a treballar a Jurid Ibèrica de jove.
Tisminetzky assenyala que aquests treballadors “viuen amb molta ansietat” els dies previs i posteriors a les proves mèdiques, ja que les possibilitats de desenvolupar un càncer o asbestosis “són elevadíssimes”.
És per aquesta raó que està preparant, conjuntament amb els afectats, una demanda judicial “innovadora” contra l’empresa, per tal que aquesta indemnitzi també els treballadors que, malgrat no estar malalts encara, pateixen i patiran una situació angoixant la resta de la seva vida. “Ja hi ha hagut sentències positives al respecte a França”, remarca un esperançat Tisminetzky.
Qui també és optimista amb tot plegat és Gómez, que es pregunta per què en uns altres països d’Europa “s’ha creat un fons de compensació” per als treballadors afectats per l’ansietat i a Espanya encara no.
Això per una banda, ja que l’AVAAC està treballant també per portar una proposició no de llei al Congrés a favor de la rebaixa de l’edat de jubilació dels treballadors de l’amiant, atès que és un col·lectiu amb una esperança de vida més baixa que la resta. Aquesta és una reclamació per la qual fa anys que batallen.
ELIMINANT-NE EL RASTRE
Sigui com sigui, la problemàtica de l’amiant segueix ben present, malgrat que va ser prohibit de manera definitiva fa 15 anys. En aquest sentit, a l’abril van publicar-se unes dades que indicaven que a Catalunya hi ha encara 291 escoles amb amiant. Des d’Ensenyament van tranquil·litzar les famílies explicant que retiraran el material progressivament, ja que l’eliminació completa requeriria 100 milions d’euros, una xifra que el Govern considera “inassumible” en un o dos cursos. A més, la consellera del ram, Meritxell Ruiz, va assegurar que si no es toca l’amiant no hi ha perill.
Gómez, tanmateix, no ho veu igual i explica que sí que hi ha risc. “Hi ha un desconeixement molt gran respecte de l’amiant”, lamenta. Descriu com amb els anys aquest material es deteriora, perd propietats i comença a deixar anar partícules, les temudes fibres que ja van respirar els treballadors de la Jurid Ibèrica i que embossaven els filtres de la fàbrica pratenca.
Una fàbrica entre moltes altres de tot l’estat, com ara la Rocalla, a Castelldefels, que han deixat un rastre fatal. “Les xifres d’afectats per l’amiant suposen un autèntic genocidi laboral”, sentencia Gómez. I és que, segons l’AVAAC, 40.000 persones han mort a Espanya per haver estat exposats sense protecció a aquest element, mentre que el mateix número ho farà en els pròxims 20 anys.
“Movíem tres tones d’amiant al dia”
Línia Mar parla amb Francisco García, ‘Curro’ per als amics, antic treballador de Jurid Ibèrica i actualment a l’espera de proves mèdiques per determinar per què té dificultats per respirar.
Quan vas entrar a treballar a l’antiga Jurid Ibèrica?
L’any 1978, amb 17 anys.Et van informar sobre els efectes nocius de l’amiant, els quals ja es coneixien aleshores?
No ens en van informar. Només recordo que als sacs d’amiant posava que podia provocar càncer, però l’empresa no et deia res.Què vas sentir la primera vegada que vas entrar a la fàbrica?
Era tot molt petit, no hi havia espai. I hi havia molta pols… Nosaltres fèiem servir molt l’amiant. De fet, en movíem 3.000 quilograms al dia, en sacs de 50 quilos cadascun. Els ficàvem en dues màquines per fer fibres, però no hi havia aspiració suficient i la pols estava per tot l’ambient. Et queixaves però no et feien cas: només apujaven els llindars de producció.Com s’ha vist afectada la salut?
He treballat 23 anys amb amiant. M’estan fent proves a Bellvitge, on m’han detectat un problema, tot i que encara no saben ben bé què és. A mi m’agrada molt anar a caminar, però m’ofego molt. Entre juny i juliol, em faran 10 proves i hi vas amb por. Vull saber què em passa. A més, a la meva germana, que em rentava la roba de la feina, també li estan fent seguiment mèdic.Tens esperances amb la demanda per l’ansietat generada?
Si la multinacional n’és conscient, pagarà, com ho ha fet a França. La gent no es fa la idea de què vam fer. Per això, és necessari donar informació per evitar que manipulin o toquin qualsevol material amb amiant.
