El debat pel referèndum sobre el futur polític de Catalunya ha aterrat a la comarca. Divuit mesos i mig després de la promesa d’independència del Govern de Junts pel Sí (JxSí), la consulta ha deixat de ser una “pantalla passada” per convertir-se en el motor de les reivindicacions sobiranistes. I el Baix Llobregat no és aliè a aquesta estratègia.
Qui va obrir la llauna al respecte va ser el Ple del Consell Comarcal, que al març va aprovar l’adhesió de l’ens al Pacte Nacional pel Referèndum, pilotat per l’exdiputat socialista Joan Ignasi Elena i que reclama al govern espanyol una consulta vinculant.
Una adhesió que, tanmateix, va ser possible per l’absència de dos representants del PP i un de Ciutadans, cosa que va fer decantar la balança. PSC, PP i C’s van votar-hi en contra, davant del sí de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP.
Qui ha seguit el camí del Consell Comarcal ha estat el Prat, que el 5 d’abril també va aprovar l’adhesió al Pacte pel Referèndum amb els vots d’ICV-EUiA, ERC, Se Puede, Guanyem, PDeCAT i el regidor no adscrit, José López. PSC, PP i C’s també es van quedar sols votant-hi en contra.
Per la seva banda, Gavà va donar llum verda a finals de març a una moció d’ERC a favor del referèndum. En aquest cas, el text va tirar endavant gràcies a l’abstenció de C’s i PSC, des d’on es va argumentar que la proposta, a banda de la petició de referèndum, tenia un marcat caràcter social. I és que la moció destaca que “l’Estat espanyol incompleix l’article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics amb la contínua negativa i prohibició que el poble català pugui fer un referèndum d’autodeterminació”.
Per contra, Viladecans va aprovar a finals de març una moció de PSC, PP i C’s on exigeix a la Generalitat que respecti la “Constitució, les resolucions judicials i l’ordenament jurídic”. A més, el text expressa “la preocupació per les declaracions públiques dels membres del Govern en les quals manifesten la decisió conscient i voluntària de vulnerar l’ordenament jurídic”.
En aquesta línia es mouen PP i C’s a Castelldefels, que van presentar una moció al darrer Ple aplaudint la sentència d’inhabilitació d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9N, la qual, però, no va prosperar.
El Baix constitueix la seva
pròpia Taula pel ReferèndumA finals de març es va constituir la Taula pel Referèndum del Baix Llobregat, tal com va avançar La Vanguardia. La iniciativa està formada per 26 entitats i partits polítics que volen fer pinya per impulsar la consulta en un territori tradicionalment poc favorable a les tesis sobiranistes.
Tot i que en un principi es va dir que la portaveu de la taula seria Pura Velarde, actual cap visible de la Federació de Veïns del Baix Llobregat i tota una institució del moviment veïnal a la comarca, ella mateixa ha confirmat a aquesta publicació que, tot i haver estat escollida per al càrrec, ha hagut de renunciar-hi per motius personals.
L’encarregat de coordinar la taula, segons fonts de la plataforma, és el Centre d’Estudis Comarcals, que haurà d’organitzar una entitat molt transversal on hi ha des de sindicats –CCOO, UGT, USOC, CSC i USTEC–, fins a partits com el PDeCAT, ERC, Podem, ICV-EUiA, Demòcrates i MES, passant per les agrupacions comarcals de les entitats independentistes ANC, Òmnium i Súmate. Un dels grans absents és la CUP, que ha optat per quedar-se’n al marge perquè no aposta pel referèndum pactat.
