Es tracta d’una d’aquelles certeses que tothom detecta, però que a poc a poc està agafant cos a través d’estudis científics que la demostren i la detallen. L’efecte ‘illa de calor’, que en línies generals fa que la temperatura als centres de les ciutats sigui superior a la dels voltants, és una realitat que ha deixat de ser una anècdota per passar a ser un risc per a la salut, tal com destaca a un estudi de la Universitat de Barcelona liderat per Javier Marín, un investigador que fa més de 30 anys que analitza el fenomen.
Aquest informe, que analitza el fenomen a tota l’àrea metropolitana, de Castelldefels a Montgat, conclou que en bona part de les nits estudiades la temperatura al centre de Barcelona va ser més elevada que a la perifèria, amb diferències que van arribar a superar els 7,5 graus. Un fenomen que, a menor escala, i com si fossin illots, també es produeix a ciutats de l’àrea metropolitana com ara l’Hospitalet, Esplugues, Castelldefels o el Prat, en els quals la variació tèrmica entre el nucli d’aquestes poblacions i els seus voltants és important.
De fet, els autors de l’estudi destaquen el cas del Prat, on el contrast tèrmic entre la zona de camps de conreu dels voltants de la ciutat i el nucli urbanitzat “és molt nítid”. En aquest sentit, la temperatura de la zona del riu i altres d’agrícoles de la perifèria pot arribar a ser 5 graus inferior.
Això s’explica per la influència refrescant de les àrees verdes i dels rius, tal com passa a prop de la riera de Can Pinyol, a Sant Boi. En aquesta línia, l’estudi demostra que les zones verdes ajuden a refrescar i poden fer disminuir la temperatura 2 graus en la seva àrea i fins a un centenar de metres a la rodona.
Per tot plegat, l’informe recomana considerar els efectes sobre la salut a qualsevol pla metropolità d’adaptació al canvi climàtic. I és que no poder dormir bé a la nit a causa de les altes temperatures pot tenir efectes negatius sobre la gent gran o amb malalties cròniques.
