Simulació de rescat per equips, una de les proves. Foto: @caetanopapirblat
Per quart estiu consecutiu, la platja de Gavà ha acollit les Socolimpiades, uns Jocs Olímpics peculiars organitzats i protagonitzats per un centenar de socorristes i de personal de salvament de tot el litoral català. Es tracta d’una iniciativa impulsada i organitzada per l’Equip de Socorrisme i Salvament de la platja de Gavà.
Un aquatló de 500 metres de natació i 1.000 metres de cursa sobre la sorra, una simulació de rescat per equips i una cursa de relleus són les tres proves que se celebren durant aquesta jornada, sempre cap a finals de la temporada d’estiu i que enguany s’ha celebrat el dia 12. Proves sense guanyadors ni medalles d’or, argent i bronze, ja que l’esperit de la competició és un altre ben diferent.
Alertar i reivindicar
La peculiaritat d’aquestes Olimpíades és que els participants són els treballadors del servei de seguretat i socorrisme a les platges catalanes durant la temporada d’estiu que, amb la celebració d’aquest esdeveniment, volen alertar sobre els riscos del mar Mediterrani i generar consciència amb relació a les precaucions que han de prendre els banyistes.
Les Socolimpiades són un lloc de trobada dels professionals, que arriben extenuats a final de temporada. I no només pel tipus de feina molt física i per l’exposició al sol i la calor durant la llarga temporada estiuenca, sinó també per les precàries condicions laborals i professionals que pateixen, sense una regulació clara i definida.
És per això, que, a més d’un lloc de trobada, aquests Jocs Olímpics del socorrisme volen reivindicar la professió, sobretot davant les administracions públiques. “Les persones que arrisquem les nostres vides per salvar-ne d’altres volem posar en relleu la importància de la nostra professió i, sobretot, reivindicar millores en les nostres condicions laborals”, comenta en una conversa amb Línia Mar Ignacio Ibáñez, coordinador de l’operatiu de salvament i socorrisme a la platja de Gavà.
Mancances a les platges catalanes
“És inadmissible, per exemple, que durant el mes de setembre no hi hagi previst un servei de socorrisme i salvament a moltes platges de la costa catalana, quan encara hi ve molta gent”, denuncia Ibáñez, que juntament amb els companys i companyes demana un tractament just, equivalent si més no al que aquests ofereixen de manera immediata als banyistes amb dificultats i fins i tot amb risc de mort.
Per tot plegat, amb aquesta competició volen cridar l’atenció, no tant de l’opinió pública, “que ja ens valora com ens mereixem”, remarca Ibáñez, sinó de les administracions responsables de la supervivència d’un ofici sovint menyspreat i maltractat des dels despatxos. És una qüestió de vida o mort.
