Llopart va ser subcampió olímpic als Jocs de Moscou 1980. Foto: RFEA
Jordi Llopart, un pioner, el primer corredor que va aconseguir una medalla per a l’atletisme català i espanyol en uns Jocs Olímpics (una plata en els 50 quilòmetres marxa a Moscou l’estiu de 1980) va morir el passat dia 11 de novembre a Badalona. El pratenc, que tenia 68 anys, havia ingressat a l’Hospital Germans Trias i Pujol per la seva salut delicada (va estar en coma, després d’haver patit un infart) i fins i tot algun dia abans s’havia publicat la notícia de la seva mort. La seva família, però, no la confirmaria fins al dia 11.
El 1980, quan tenia 28 anys, va arribar el moment més destacat de la seva carrera. Dos anys després de coronar-se campió d’Europa de 50 quilòmetres marxa, en la plenitud de la seva carrera, va fer història per a l’atletisme català i espanyol pujant al segon calaix del podi a l’Estadi Lenin (actualment Lujniki). El vencedor de la final va ser Hartwig Gauder, de la República Democràtica Alemanya.
DIFICULTATS
A banda del títol europeu i la plata olímpica, Llopart va ser campió d’Espanya de la modalitat en nou ocasions, la darrera de les quals va ser el 1991.
El pratenc no s’apartaria de la marxa (va entrenar el barceloní Dani Plaza, qui sí aconseguiria l’or olímpic a Barcelona), però fa vuit anys tornaria a ser notícia perquè s’havia quedat sense feina i l’únic ingrés que tenia era una ajuda com a aturat de poc més de 400 euros. La seva darrera experiència com a entrenador va ser a Mèxic, però va tenir un final problemàtic amb la Federació d’aquest país.
Quan va tornar a Catalunya va tenir una petita ajuda del Comitè Olímpic Espanyol i ajuda psicològica amb Pep Marí (per les gestions Secretaria General de l’Esport), però ja no tornaria a exercir com a tècnic.
