Probablement li toca assumir el relleu municipal més complicat de Catalunya. Lluís Mijoler agafa el testimoni de l’històric alcalde Lluís Tejedor, que després de 37 anys no es torna a presentar. Advocat de professió, Mijoler va entrar a l’Ajuntament com a onzè regidor sense cap cartera i, després d’assumir Economia i Transparència, ara aspira a l’alcaldia. El candidat d’El Prat en Comú –el nom de la candidatura també canvia– admet sentir pressió pel repte, però assegura que està preparat.
Lluís Tejedor deixarà l’alcaldia del Prat després de 37 anys i havent guanyat totes les eleccions municipals a les quals s’ha presentat. Sent pressió per la magnitud del llegat a l’hora d’agafar el seu relleu?
Mentiria si digués que no. També seria il·lús dir que no passa absolutament res. Evidentment, es nota la pressió, però jo diria que és una responsabilitat afegida. Si ja ho és prou encarregar-se d’una ciutat, encara ho és més si la persona que t’ha precedit ho ha fet tan bé. L’avantatge és que he tingut l’ocasió d’aprendre molt amb ell durant aquests quatre anys i això també fa més fàcil enfrontar-se a un repte com aquest.
En campanya apostarà per reivindicar-se com la continuació de Tejedor o per fer foc nou marcant perfil propi?
Fer foc nou és absolutament impossible. És veritat que la figura de Tejedor és la més important i representativa del govern, però també ho és que ha estat una organització la que ha dut a terme un projecte de ciutat que s’ha construït més enllà de si mateixa. I l’organització continua. En aquest sentit, ni podria dir que estem davant d’un canvi, perquè no ho és. Evidentment, ara al capdavant hi haurà una persona diferent, però continua la mateixa organització. De canvis, el ciutadà n’hauria de trobar molt pocs. Si ho fem d’aquesta manera, ho haurem fet bé.
El seu ha estat un ascens meteòric. D’onzè regidor sense cap cartera a assumir Economia i Transparència i, ara, candidat a l’alcaldia. Se sent preparat per fer aquest pas?
Sí. Si no, no l’hagués fet. Jo sóc advocat i sempre defenso que aquesta és la meva professió i no la de polític. Estic en política temporalment i em sento preparat perquè m’han donat la confiança des d’aquesta organització amb una llarga tradició i tinc preparació professional. Entenc perfectament com funciona una institució, però també sé com funciona el mercat. I per això crec que estic doblement preparat.
Diu que ho entén com un càrrec temporal… No té pretensió de passar-se 37 anys a l’alcaldia com Tejedor, doncs…
No hi arribo, per edat [somriu]. Però no, efectivament no. Quan vaig començar ara fa quatre anys sempre pensava que la dedicació política no hauria d’anar, en el meu cas, més enllà de dos mandats. És possible que em faci trampa i, si assumim l’alcaldia, n’hi estigui tres, perquè en faci dos com a alcalde. Però de cap manera hauria d’anar més enllà. Jo entenc això com un encàrrec professional i, al final, estaré un temps treballant per un client concret que és una administració, que és una ciutat i que són 65.000 persones.
“Al Prat no li cal un canvi: sabem molt bé cap on anem”
Normalment, quan un partit de govern canvia de candidat a l’alcaldia, fa el relleu a mig mandat. Com és que en el seu cas no ho han fet així? No hauria estat millor per a vostè?
Potser electoralment hauria tingut un sentit i, probablement, molts partits ho haurien fet. Però la garantia que nosaltres donem és l’honestedat. Nosaltres som capaços de governar una ciutat de forma honesta. Ho hem fet durant 40 anys. Com quedem si una persona que es presenta per quatre anys ho deixa al cap de dos sense cap més motiu que l’electoralista i ho deixa en mans d’una altra persona perquè es pugui presentar i aprofitar l’avantatge electoral que et dona sortir com a alcalde? Doncs no ho hem fet per això, perquè tots ho hem entès així. Per honestedat amb els companys de govern, amb la resta de regidors i, sobretot, amb el mandat que va rebre Tejedor, que era de quatre anys.
La substitució de Tejedor coincidirà amb el canvi de nom de la candidatura. Aparcar el nom d’Iniciativa el pot beneficiar o perjudicar, si vol reivindicar-se com la continuïtat d’un projecte?
Els veïns entenen qui són els que es presenten, quines són les persones d’una mateixa organització. Vam començar com a PSUC i vam fer el canvi a Iniciativa i no ho vam notar perquè la gent entenia que érem les mateixes persones que continuàvem treballant per la ciutat. Ens presentem les mateixes persones, la mateixa organització, i la ciutadania ho està entenent de forma molt positiva.
Li dèiem perquè aquest canvi de nom, a la ciutat, potser li podria jugar en contra. Aquí, el nom d’ICV és un valor a reivindicar…
Sí, és un valor. Però també és veritat que alguna de les coses que es poden percebre com a negatives, i no dic que ho siguin, és el fet d’acumular molt temps. Hi ha gent que, sense entendre ni conèixer les persones que lideren un projecte i quin és el projecte, poden entendre que el simple fet d’acumular molts anys ja és dolent. Dit això, el nostre projecte és com el dels darrers 40 anys, però amb persones diferents. Seguim amb un projecte de ciutat que a la gent li agrada, perquè li segueix agradant la forma com nosaltres governem.
Ara que parla de canvis, els seus socis dels comuns o de Podem parlen sovint de “casta” i de renovar les institucions. Pensa que al Prat, després de 40 anys, li cal un canvi?
No. Amb la meva experiència en política he vist que és relativament fàcil estar a l’oposició i dir que tot ha de canviar. Hi havia un cert desconeixement per part de certs grups polítics d’entendre què és la institució. El missatge més senzill és defensar el canvi. Siguis bo o dolent, se suposa que el canvi ja ha de tenir un valor per si sol. Nosaltres defensem el contrari. Defensem que sabem molt bé d’on venim i cap on anem.
Les eleccions del maig vindran precedides per les espanyoles i se celebraran en el marc del judici al procés independentista. El preocupa que tot plegat acabi pesant més que el debat local en la campanya de les municipals?
Em preocupa, però tinc el convenciment que els ciutadans saben distingir entre un tipus i un altre d’eleccions. En els últims quatre anys hem guanyat les municipals, hem guanyat dos cops les generals i, en canvi, Ciutadans va arrasar en unes autonòmiques. La gent sap realment què es juga en cada elecció, sobretot a les municipals.
Però aquest cop la intensitat mediàtica serà molt gran.
Sí, i segurament estarem parlant del judici del Procés, de Vox… Però la gent sap diferenciar perfectament unes eleccions municipals d’unes generals. Evidentment, hauríem preferit que el moment polític fos més assossegat per poder parlar amb tranquil·litat de problemes de ciutat, però ha anat així.
Quina és la seva opinió respecte dels presos polítics?
Sento que hi ha una sèrie de persones que estan i han estat injustament en presó provisional i ho dic, no només com una opinió política, sinó fins i tot com una opinió jurídica. Però el que demostra aquest judici és que, amb una solució política pactada i dialogada, no hauríem arribat on som ara.
Parlant del judici, un jutjat de Barcelona ha considerat que les sancions imposades per l’Ajuntament a dos membres del PDeCAT per penjar cartells dels presos eren “arbitràries”. Des de la Policia Local i el consistori creu que han actuat bé en aquest cas?
No ho valoraré, perquè tampoc valoro qualsevol sanció que s’aplica a qualsevol persona de la ciutat. També m’agradaria que fessin la mateixa publicitat del recurs contra l’Artesà que van perdre. Jo no valoro ni un ni l’altre.
L’Ajuntament ha tornat a denunciar el mal estat de l’estació de Rodalies. Des del consistori s’han plantejat prendre alguna mesura més contundent?
Està en mans de la secció jurídica de l’Ajuntament. Nosaltres sempre estem pel diàleg, per fer pressió política. Però quan no hi arribem, hem de plantejar el que sigui, sobretot perquè estem defensant drets col·lectius de la ciutat. Perquè no és possible que aquesta estació estigui en l’estat que es troba. Si cal que ho fem nosaltres i després cobrar-nos-ho per la via judicial, ho farem. Farem el que calgui. Defensarem la ciutat allà on calgui i fins on calgui.
Parlant de trens… La competència entre Renfe i FGC per gestionar la futura llançadora entre l’aeroport i Barcelona pot acabar afavorint el servei de transport públic a la ciutat?
Per a nosaltres, l’oferta és força bona. Sobretot des que comptem amb el metro, que ens connecta a la xarxa directament. El que hem de fer possible és que la situació de nus de comunicacions que som, amb el port i l’aeroport, beneficiï els ciutadans.
“Si cal arreglarem l’estació de tren i ho cobrarem per la via judicial”
Pel que fa a l’aeroport, a principis de mes es va anunciar la intenció de construir la terminal satèl·lit i assolir els 70 milions de passatgers a mitjà termini. Quin impacte pot tenir aquest creixement per al municipi?
Pràcticament no ens afectaria. El que no hauria de passar, i entenem que no ha de passar, és que hi hagi la quarta pista al Prat. Crec que cada cop es veu més clar que la quarta pista de l’aeroport ha de ser Girona. És la fórmula que s’utilitza a la majoria de ciutats europees. Sobretot, el que no volem és que hi hagi molts més avions.
Els municipis més afectats pel soroll dels avions són Gavà i Castelldefels. Com es pot conjugar el creixement de l’aeroport amb el benestar dels habitants dels diversos municipis del Delta?
No crec que beneficiï cap habitant del Delta que hi hagi una altra pista a l’aeroport. Hem de ser capaços de conservar el territori i treballar conjuntament perquè aquest no quedi deteriorat.
Estaria disposat a compartir amb aquests municipis alguns beneficis que El Prat rep per tenir l’aeroport al seu terme?
Els beneficis que la ciutat rep són estrictament fiscals. Això no es deriva d’un impacte mediambiental determinat. No es tracta de compartir el que ja tenim sinó, en tot cas, que hi hagi altres mesures de compensació. En aquest sentit, crec que s’ha de treballar des del conjunt dels ajuntaments i potser ho hauria de liderar l’AMB.
Aviat es presentarà el nou Teatre L’Artesà, un projecte que alguns ciutadans han criticat perquè volien conservar l’edifici històric. Ha valgut la pena perdre un monument modernista per construir aquest equipament cultural?
Ho haurem de dir quan estigui en funcionament. Però d’entrada, no és un monument modernista. No ho dic jo, ho diuen els tècnics. L’Artesà és història de la nostra ciutat i ho ha de continuar sent. El que fem és posar al servei de la ciutadania un equipament teatral que no teníem. El temps ens donarà la raó.
Algunes de les crítiques dels veïns estan relacionades amb la transparència, cartera de la qual vostè és regidor. Creu que cal revisar la manera com s’ha actuat en aquest projecte?
No. De fet, quina manca de transparència hi ha quan es diu que una cosa s’ha intentat amagar però no s’ha amagat? Amb els veïns hi hem parlat. Ara bé, el moviment d’oposició cap a aquesta obra ha estat purament polític, liderat per polítics locals i ha estat seguit per persones que ara veurem a les llistes i es presentaran perquè tenen un projecte diferent de ciutat i no estaven per salvar el patrimoni. No era un moviment estrictament veïnal.
Quina serà la seva primera decisió si al maig és alcalde?
Suposo que serà formar govern i fer el cartipàs. Aquesta és la més important. I és veritat que s’han de guanyar primer les eleccions i després has d’assolir pactes de govern, però crec que ja tenim l’obligació de començar a pensar com serà el pròxim cartipàs, com serà l’estructura de l’administració.
Es veu més a prop de mantenir un pacte amb el PSC o de buscar socis nous?
No descartem res. El màxim d’obertura cap a altres forces, fins i tot en el cas de tenir majoria absoluta. Tampoc és gaire bo tenir majoria absoluta i governar sol, sinó que sempre necessites algú que et faci una mica de contrapès i que t’ajudi a trobar solucions de consens.
