Fotos: Eduardo Corria

L’alcalde de Viladecans ens rep a mig matí a l’Ajuntament. Amb els aldarulls de Barcelona omplint els telenotícies, Carles Ruiz es mostra preocupat pel futur polític més immediat del país. Dialogant i reposat, evita valorar una sentència que ha encès –literalment– Catalunya i demana “començar a parlar”. En clau local, rebat amb facilitat les principals crítiques que li fan entitats i partits de l’oposició. Es nota que és un dels alcaldes més experimentats de l’àrea metropolitana.

“Els socialistes hem tornat”. Ho deia José Zaragoza després de les eleccions municipals del passat mes de maig, i la veritat és que a Viladecans han aconseguit recuperar la majoria absoluta. Quina ha estat la clau?
La coherència. El PSC sempre s’ha guiat pels mateixos itineraris. Hi ha partits que han anat canviant de nom, de sigles, de persones i de missatge. El PSC sempre ha mantingut una posició. En alguns moments, possiblement, aquesta posició ha tingut menys suport, però quan al final acaben passant coses que tu ja havies dit, la gent t’acaba donant la raó. En aquest sentit, crec que la clau ha estat mantenir el partit sòlid. Nosaltres som el que som i pensem com pensem.

Tot i no necessitar-ho, han firmat un pacte de govern amb els comuns, amb qui ja van governar els darrers quatre anys. Per què han reeditat el pacte si podien governar còmodament en solitari?
La política local té aquesta singularitat: depèn molt de les persones. Històricament, tant amb ICV abans com amb els comuns ara, nosaltres hi hem governat, fins i tot amb majories absolutes. Aquesta vegada també havíem ofert a Podem entrar al govern, però finalment ho va descartar. Si hem tingut una trajectòria de consens amb molts temes importants de la ciutat on hi ha la petjada dels dos partits, el més lògic és continuar amb aquesta feina.

Vostè és membre de la Comissió Executiva Federal del PSOE. Com s’explica que no fossin capaços d’aplicar aquesta entesa entre socialistes i comuns al govern de l’Estat?
Té molt a veure amb el que dèiem abans. Nosaltres veiem Podem com si fos un únic partit, però és un conglomerat. S’ha vist ara, amb la presentació de candidatures. Tenen certes dificultats internes que els han fet dubtar a l’hora d’acceptar les ofertes que se’ls feien des del PSOE. Nosaltres hem anat evolucionant. Des d’un primer moment, en què parlàvem d’un govern de cooperació, fins abans de l’estiu, en què els vam oferir directament la vicepresidència i dos o tres ministeris. Però crec que les dificultats internes, dins d’un partit tan diferent, és el que ha dificultat més acceptar aquesta darrera oferta.

“Avui la meva intenció és seguir a l’alcaldia de Viladecans”

Per tant, creu que tota la culpa és de Podem.
No. Estic convençut que tots dos vam parlar per intentar fer un acord de govern. El problema és quan això s’ha de formalitzar. Segurament ells han tingut més dificultats per fer-ho internament i això els portava a ser més exigents respecte del que nosaltres podíem donar com a govern. I, sobretot, davant de tot el que ve, cal un govern coherent i que deixi clar que té una estratègia per governar a llarg termini.

Creu que ha estat una bona decisió tornar a passar per les urnes? Molts titllen Pedro Sánchez d’irresponsable.
Les eleccions no les ha convocat Pedro Sánchez, són automàtiques quan una majoria et bloqueja el govern. Evidentment, a tothom li agrada governar. Segurament es podrien haver fet concessions i ara tindríem govern, però seria sòlid? Seria un govern per afrontar tots els reptes? Seria un govern per aprofitar els resultats i continuar governant. Al final, hi ha hagut una majoria de partits que han decidit que no hi hagués un president socialista. Esperem què diran les eleccions.

El Baix Llobregat tornarà a ser clau en els resultats que pugui obtenir el PSC el 10-N a Catalunya i, de retruc, el PSOE a Espanya. El preocupa el creixement d’ERC en un territori on abans les forces independentistes no optaven a obtenir bons resultats?
Crec que més que un creixement d’ERC, el que s’ha produït és una reordenació del mapa nacionalista, ara independentista. Si ens hi fixem, aquí a Viladecans ja havíem tingut cinc regidors d’aquest àmbit, tots de CiU. Més aviat s’ha produït una reordenació: el que era Convergència ha desaparegut del Baix Llobregat i aquest espai, en part, l’ha agafat ERC i una altra part encara està orfe.

Parlant de les forces independentistes, com valora la sentència del Procés? Des del món independentista ja s’ha dit que és una “venjança”.
Una venjança no, perquè seria un punt final i no hi ha punt final. Precisament, el que s’ha dit és que cal acabar aquest cicle i començar a parlar i a generar espais d’entesa. Aquí es va trencar la democràcia el 6 i 7 de setembre, quan es van fer les lleis de desconnexió saltant-se tota la legislació, i a partir d’aquí tot ha anat a pitjor. També és veritat que el govern de Rajoy no va saber tenir l’habilitat per portar el tema. Però aquí, qui està patint, és Catalunya i els seus ciutadans, i l’obligació que tenim tots és redreçar d’alguna manera aquesta situació. La imatge de Catalunya no pot ser de carrers cremant, quan el 13 o el 14% del PIB depèn del turisme. Això no pot afavorir l’activitat ni la qualitat de vida dels habitants. Crec que hem de trobar nous camins i que hi ha voluntat de trobar-los per diverses parts.

No creu que aquesta sentència amb penes tan altes ho dificulta?
La qüestió és que s’han produït uns fets, s’han portat a judici i hi ha una sentència. És el que té la separació de poders. I ara, fins i tot des de l’àmbit independentista, es demana dialogar. Crec que trobarem un espai.

Aquí a Viladecans es va viure de prop la repressió al moviment independentista, amb la detenció i el confinament de Tamara Carrasco, que no podia sortir de la ciutat acusada de terrorisme. En aquest cas, com valora el tracte que ha rebut?
A la Tamara la conec. He parlat personalment amb ella. M’alegro que finalment tingui llibertat de moviment i espero que surti bé de tot això i que quedi en no-res.

Tornem al que l’afecta directament. Vostè ha explicat en alguna ocasió que ha tingut converses amb Pedro Sánchez sobre el seu possible paper en el govern espanyol, però diu que sempre ha prioritzat Viladecans. Segueix veient-ho així o de cara a un nou govern s’ho podria repensar?
Home! M’acabo de presentar en unes eleccions amb un projecte a molt llarg termini. Estem proposant una transformació de la ciutat en molts aspectes que són apassionants i, avui, la meva intenció és continuar a l’alcaldia amb aquest projecte il·lusionador.

En tot cas, vostè compagina moltes responsabilitats, tant la del PSOE a escala nacional com un càrrec a la Diputació i també en l’àmbit metropolità. Ja li queda prou temps per dedicar a Viladecans?
Moltes d’aquestes responsabilitats també tenen a veure amb les meves obligacions com a alcalde de Viladecans. I darrere de totes hi ha el fet que, en aquells temes en què la ciutat ha tingut capacitat de ser puntera, ens ha portat a liderar-los. I, dit això, un s’organitza el temps.

Sigui com sigui, tenir fil directe amb el (fins ara) president del govern espanyol beneficia la ciutat?
Per ser pesat amb els temes de la ciutat sí, perquè sempre que parlem li recordo algun dels que tenim pendents, que afortunadament són pocs. Però crec que persegueixo més els ministres i els secretaris d’estat, com fan tots els alcaldes. Al final, anem a buscar els que de veritat tenen la clau.

I amb la Generalitat, la relació és bona?
És diferent en funció de les conselleries i de la intensitat de treball que hem mantingut amb cadascuna. En termes generals, no hi ha un enfrontament de l’Ajuntament amb la Generalitat. Sí que és veritat que hi ha temes que s’eternitzen i entenc que té a veure amb la situació política del propi govern.

Una de les seves reivindicacions és que tots els trens de Rodalies parin a la ciutat. Ha obtingut alguna resposta al respecte?
Sí, perquè tenim diverses qüestions pendents en aquest àmbit. Una és la reforma de l’estació, que ja ho hem parlat amb el president de Renfe i ens consta que ja està encarregada. I una altra és la freqüència, que en principi depèn d’una inversió fora de Viladecans que pot facilitar un desviament del trànsit que permeti un augment de les freqüències, i sembla que això està en marxa i aviat augmentarà. La cosa és que aquest “aviat” triga a arribar. Són conscients d’aquesta necessitat.

“Espero que el cas Tamara Carrasco quedi en no-res”

Un altre tema que ha aixecat polseguera darrerament és la posada en marxa del Pla de Llevant. Entitats que s’hi oposen com “Salvem Oliveretes” consideren que no és necessari construir 3.000 nous pisos quan n’hi ha molts de buits a la ciutat. Calen milers de pisos nous havent-n’hi tants de buits?
Nosaltres el que sabem és que tenim milers de persones apuntades per als habitatges de protecció oficial a la ciutat. Aquesta necessitat és evident que hi és. Una altra cosa és que, curiosament, qui critica el projecte és una entitat que es diu “Salvem Oliveretes”, quan hi havia dos plans parcials i, precisament, el que s’ha fet és no edificar a Oliveretes i concentrar l’edificació a Torrent Fondo. Hi ha una certa incoherència. I no es parla del més important d’aquest projecte, que és que finalitza la connexió amb l’autopista i, per tant, genera la via de Cornisa, que històricament s’havia dissenyat per millorar el trànsit a la ciutat i la pacificació dels carrers. I a més creem el parc metropolità més gran de l’àrea metropolitana, amb més de 30 hectàrees. Per tant, crec que és una planificació de fa molts anys que ajuda a donar un servei que està demanant la ciutat, que és l’habitatge protegit, i que a més ens genera un pulmó verd salvant Oliveretes.

Altres consideren que l’objectiu d’impulsar aquest projecte de nou és reduir part del deute que arrossega l’empresa municipal Vimed. La urbanització d’aquest sector ajudarà a sanejar els comptes de l’empresa?
Si veritablement fos això, no s’hauria paralitzat durant 10 anys. El tema més important no és el deute, perquè això s’arregla venent.

Sobre comptes municipals, el setembre es va publicar que Viladecans és una de les ciutats catalanes que recapta més IBI per habitant, i al Ple de finals del mateix mes el govern va aprovar una pujada de mig punt d’aquest impost que va rebre moltes crítiques. Està justificada aquesta decisió?
A mi em sorprèn perquè molts ajuntaments fan el mateix que nosaltres i parlen de congelar, mentre que a nosaltres ens diuen que l’apugem, quan el que hem fet és actualitzar-lo amb l’IPC. I ho hem fet en alguns casos, que són els que paguen més: oficines, hotels… Paguen més els que generen més activitat, no els ciutadans. Per això nosaltres recaptem més que altres ciutats.

L’oposició també ha criticat el nomenament de Miquel Zaragoza, germà de José Zaragoza, com a nou assessor d’Espai Públic. Els partits dubten que es pugui dedicar a la tasca encomanada a la ciutat tenint en compte que també és regidor de sis carteres a l’Ajuntament de Molins de Rei. Creu que podrà compatibilitzar-ho i fer correctament la seva feina a la ciutat?
Estic molt satisfet de la feina que està fent. El que faci a fora d’aquí no m’incumbeix.

Malauradament, a la ciutat hi ha hagut recentment dos casos de dones mortes en casos de violència de gènere. Es fa prou des de l’Ajuntament per lluitar contra el masclisme?
El conjunt de la societat ha de fer més. S’està fent molt més que fa uns anys des de tots els àmbits. Totes les administracions estem treballant amb l’educació i la consciència social, i crec que el més important és que ho estem fent tots.

Per acabar, un dels projectes estrella del seu govern és Vilawatt. Les últimes xifres (del mes de setembre) parlaven de 150 veïns que ja s’hi han sumat i de 2.000 que hi estaven interessats, d’una població de més de 65.000 persones. Té prou incidència?
És que no es tracta només del subministrament d’energia. Volem fomentar la cultura de l’estalvi energètic i la generació pròpia a les comunitats de veïns. I estem treballant amb la inversió per tenir fonts de generació netes. El nostre objectiu és arribar als 65.000 veïns i veïnes i que tota la ciutat funcioni com una comunitat d’energia i d’eficiència energètica.