Dos ànecs de Canyella a la llacuna de cal Tet. Foto: Consorci del Delta del Llobregat
L’aprovació de la nova zona especial de protecció de les aus (ZEPA) per duplicar la preservació ambiental del delta del Llobregat va ser el cant del cigne del Govern de Pere Aragonès. Va ser sancionada a finals de juliol, amb l’executiu en funcions i el dolce far niente estival a tocar. Pocs dies després, Salvador Illa seria investit president, i el PSC, contrari a un projecte que actua de tallafocs d’una futurible ampliació de l’aeroport, tornaria a agafar les regnes del país.
De sobte, uns ocells s’erigien en els defensors de la causa ecologista a Catalunya. Perquè el que semblava un conflicte local relegat a un segon terme agafava volada: un Govern en funcions que no era partidari d’allargar la tercera pista de l’aeròdrom pratenc havia mort matant, aprovant una normativa que generaria un mal de cap més als partidaris de l’ampliació aeroportuària.
Tot plegat s’entén millor en veure la reacció que va tenir aleshores Foment del Treball, la patronal partidària d’ampliar el Prat, que va titllar l’extensió de la ZEPA de mesura “impresentable i irresponsable”. Cal recordar, a més, que a Foment hi ha l’Institut Agrícola Sant Isidre, una entitat molt bel·ligerant amb el projecte d’engrandir la zona de protecció de les aus.
Aquella aprovació també va comportar les crítiques de la pagesia –tot i que per altres motius–, que va amenaçar de portar la ZEPA als tribunals. Doncs bé, ara Unió de Pagesos ha complert la seva promesa i acaba de presentar un contenciós administratiu contra aquesta iniciativa, que qualifica “nul·la de ple dret”.
Més enllà d’aquest moviment anunciat, però, tothom es pregunta què passarà amb l’ampliació de la ZEPA ara que els socialistes governen la Generalitat. De moment, el PSC manté el silenci sobre un projecte respecte al qual, estant a l’oposició, va mostrar-se en contra en dues ocasions al Parlament abans de la seva aprovació el juliol. Concretament, va impulsar dues resolucions que, malgrat aprovar-se, no tenien cap efecte vinculant. Això sí, van servir per calibrar el suport a l’ampliació de la protecció dels espais naturals que reclama la Unió Europea, sota pena de multa a l’Estat si no hi actua.
En aquelles dues votacions, al costat del PSC van posicionar-se Junts, PP, Vox i Ciutadans, també crítics amb l’ampliació de la ZEPA. Comuns, ERC i CUP, al seu torn, van votar a favor de mantenir una iniciativa aplaudida pels ecologistes i administracions com l’Ajuntament del Prat, que n’ha fet bandera els últims anys.
Més exigència
La qüestió és que, en aprovar la nova ZEPA el juliol, des del Govern d’Aragonès van apuntar que creixia “l’exigència i la necessitat de complir determinades condicions” si es volen tocar aquests espais per ampliar l’aeroport. D’aquesta qüestió en va parlar l’aleshores portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que tot i negar que l’aprovació de la nova ZEPA s’hagués fet per limitar el creixement de l’aeròdrom, va reconèixer que incrementar la protecció ambiental sí que “condiciona” el futur de l’aeroport.
Si bé és cert que el Govern d’ERC va defensar en aquella ocasió que havia mantingut un “diàleg constant” amb la pagesia, els ecologistes i els consistoris, la veritat és que sembla que cap d’aquests actors va quedar del tot content amb la nova ZEPA. SOS Baix Llobregat la va aplaudir, però va dir que es quedava curta, mentre que els ajuntaments socialistes del Delta, malgrat no haver-se pronunciat de manera pública al respecte, la rebutgen. De fet, en diverses entrevistes al Línia Mar, Carles Ruiz, exalcalde de Viladecans, Gemma Badia, alcaldessa de Gavà, i Lluïsa Moret, batllessa de Sant Boi, van afirmar que el Govern no els havia escoltat ni a ells ni a la pagesia per configurar la ZEPA.
Per tot plegat, l’atzucac del Delta sembla que encara no s’ha acabat de resoldre. El Govern d’Illa, de moment, no ha mogut fitxa, mentre que els pagesos critiquen els socialistes per no haver fet “marxa enrere” amb una zona ZEPA que, segons denuncien, afectarà la seva activitat. La seva activitat econòmica i probablement també la hipotètica ampliació de l’aeroport, la qual torna a estar damunt la taula després de la reactivació de la comissió entre governs que ha de donar respostes per al futur de la infraestructura.
Irònicament, els ocells que de vegades impedeixen els enlairaments a l’aeroport són ara un obstacle per als partidaris de fer créixer l’aeròdrom. Caldrà veure, però, si són una bandada insalvable o més aviat una pedra a la sabata. I és que el govern de l’Estat podria passar per sobre de la ZEPA per motius d’interès general, ampliar l’aeroport i després aplicar noves compensacions ambientals. Però moltes de les que es van concedir fa 20 anys per obres a l’aeròdrom i al port encara no s’han complert, i els ecologistes tenen memòria. El serial està servit.
