Els catalans tenim, el pròxim 27 de setembre, la tercera cita electoral autonòmica en tan sols sis anys. D’aquests comicis n’haurà de sortir un govern que ha de seguir dirigint el país. Si alguna cosa ha caracteritzat els governs d’Artur Mas és que han governat poc. Centrats en el seu particular full de ruta, han estat uns executius de retallades i de gestió de l’austeritat econòmica imposada pels mercats, que ens han portat a menys serveis socials i a un preocupant deteriorament de la sanitat i de l’educació públiques.
Una cosa és estar al govern i una altra governar. I tant Convergència com el PP han estat al govern sense governar. Dit en altres paraules, en lloc d’atendre les necessitats dels ciutadans n’han atès d’altres. Personalment crec que amb l’excusa de la crisi tant la dreta espanyola com la catalana han aprofitat per intentar canviar les regles de joc i desballestar el sistema de l’estat del benestar que havíem construït entre tots, i amb això els mínims que ens igualaven i que ens garantien igualtat d’oportunitats.
És per això que, com a alcaldessa de L’Hospitalet, és la meva obligació reclamar al Govern resultant del 27-S que governi i atengui les necessitats del poble de Catalunya en general i les de la seva segona ciutat en particular.
La defensa de la justícia social i de l’estat del benestar estan al centre de la meva reivindicació. I l’economia, l’educació i la sanitat són els pilars fonamentals que no podem deixar afeblir de cap manera.
L’educació és el nostre futur i el nostre present i a L’Hospitalet tenim urgències històriques i immediates. Al costat de la comunitat educativa de L’Hospitalet reivindicarem els compromisos encara pendents, que afecten les escoles Paco Candel i Ernest Lluch, encara en mòduls prefabricats, i els centres Bernat Metge, Busquets i Punset, Frederic Mistral, Joaquim Ruyra i Milagros Consarnau, que pateixen unes instal·lacions antiquades i obsoletes.
És irrenunciable igualment una sanitat pública de qualitat, no podem consentir les llargues cues de les llistes d’espera, la lentitud en les proves de diagnòstic o la degradació de les instal·lacions. La salut és qualitat de vida; per això, la Generalitat ha de complir també els compromisos adquirits. Defensaré un increment en la dotació de recursos econòmics i humans a l’Hospital de Bellvitge i la millora de la xarxa de centres d’assistència primària tal com la institució de la Generalitat es va comprometre en el seu moment.
Conec el gran esforç que els professionals de la salut i de l’educació estan fent en aquests moments de dificultat, em tindran al seu costat en la defensa de l’estat del benestar.
La bona marxa de l’economia i la creació d’ocupació són l’altre factor en la defensa de l’estat del benestar. L’ocupació és l’element fonamental per a la cohesió social. L’Hospitalet és el segon motor de l’economia de Catalunya.
Ara no només cal consolidar aquesta posició, sinó potenciar-la. I per això plantejarem al nou Govern de la Generalitat que aprofiti les potencialitats i els motors de L’Hospitalet com la Fira de Barcelona i el seu entorn.
Contribuirem a la sortida de la crisi amb projectes estratègics per a L’Hospitalet i per a Catalunya. Però, per fer-ho, necessitem una actuació decidida en la construcció d’infraestructures per part de la Generalitat. La inauguració efectiva de la ja tantes vegades anunciada Línia 9 del Metro i l’impuls del segon soterrament de l’avinguda de la Granvia seran els reptes per al pròxim Govern.
Finalment necessitarem que la Generalitat ens acompanyi davant el Ministeri de Foment en la defensa de la construcció del túnel ferroviari de L’Hospitalet i de l’estació central de la Torrassa perquè la xarxa de Rodalies guanyi en capacitat i competitivitat. Al seu torn, eradicaria el molest impacte que l’actual traçat ferri exerceix sobre una bona part dels veïns de L’Hospitalet. El projecte està aprovat però oblidat en un calaix.
A L’Hospitalet necessitem que el Govern de la Generalitat governi, que pensi en el nostre dia a dia i en el nostre futur, que estigui al servei dels ciutadans, generant ocupació i mantenint l’estat del benestar. Sense retallades.
