Estem en campanya electoral durant dues setmanes. Cartells, pancartes, fulletons, globus i mítings. Tot molt normal, es tracta de fer-se visible als ciutadans perquè els recordin el dia d’anar a votar i escullin la papereta que pertoca. Cal que ens facin un reguitzell de promeses que saben que no les compliran mai? Cal que ens expliquin el que han fet malament els altres i no ens expliquin què i com ho farien ells fent propostes en positiu? Cal que diguin “cull d’olla” i facin insinuacions velades o es dubti sobre l’honradesa dels oponents polítics? Com es pot dir que l’interès del mateix partit és a fi de bé, i el dels altres és portar a la ruïna el poble? Perquè ens tracten com si fóssim uns ingenus sense ni un grau d’intel·ligència? Es pensen que els ciutadans, ens podem empassar tot el que ens diuen i que nosaltres actuem amb l’impuls de les vísceres?
Molts, que ara es llacen bravates els uns als altres, hauran de negociar per formar el govern de la seva ciutat, val la pena entra en desqualificacions ara? Són conscients els partits polítics, que la societat, a més d’ells, la formen tot un munt d’associacions i societats culturals, veïnals, esportives, empresarials, etcètera que també han de dir-hi la seva, qui els consulta abans de la campanya? La veritat, la majoria de vegades quan fan els debats electorals apago la ràdio i la televisió, i ho faig per estalviar-me la vergonya aliena de veure com uns personatges que haurien de fer una confrontació de propostes per al seu municipi, es dediquen a tirar-se retrets uns als altres. Si em falten el respecte, apago i marxo!
