A Catalunya i als catalans se’ns atribueixen uns tòpics d’allò més curiosos, esbombats per polítics i mitjans informatius: garrepes que només pensem amb els diners/provincians. Que tan sols veiem què passa a Catalunya i no ens adonem què passa a Espanya i al món/jueus. La memòria castellana atribueix l’esperit negociant i emprenedor dels catalans a ser hereus dels jueus conversos/tancats. Per no ser “oberts” com a altres contrades d’Espanya que al menor contacte ja es diuen amics/parlem català per fer la punyeta als que no ens entenen. Serà com els francesos o qualsevol altra persona que té idioma propi/mal educats. En parlar en català amb un interlocutor català davant la presència d’un castellà que no ens entén. Si un anglès parla amb un altre anglès, canviarà de llengua?/insolidaris. Quan discutim al govern central l’espoli de les balances fiscals, se’ns retreu que no som prou solidaris amb els territoris “pobres” d’Espanya/deixem a banda la resta d’espanyols. A l’hora de reclamar el dret a decidir el nostre futur, amb un referèndum/victimistes. Sempre estem plorant que no ens donen prou i que ens tracten malament/odiem Espanya i als espanyols. Quan una gran majoria tenim parents i amics espanyols que apreciem i estimem/fracturem i dividim la societat entre independentistes i no independentistes. També es podria dir entre els de dretes i els d’esquerres, els creients i els ateus/minoria adoctrinada per TV3. Curiosament l’audiència de TV3 no arriba al 20%/Nacionalisme identitari. Com es pot ser identitari en un país que és terra de pas i d’acollida des de fa segles?
