Un cop el president Mas i Oriol Junqueras han fet públiques les seves visions de com hem d’arribar a la independència, i un cop hem vist que hi ha punts de discrepància, però també de proximitat, vull aportar el que crec pot ser la solució de consens. A grans trets, el president defensa que cal fer un referèndum per a la independència, i com que l’Estat espanyol no el permet, només resta una possibilitat via eleccions plebiscitàries. Perquè aquestes eleccions siguin plebiscitàries, el seu resultat ha de ser clar i incontrovertit a ulls dels observadors internacionals, els quals necessitem per a poder legitimar la nostra causa.

Catalunya necessita el reconeixement internacional i el vehicle per arribar-hi és amb una candidatura transversal de país que superi la dinàmica convencional de partits. Un cop el món sap quines són les nostres intencions, el president diu que hem de convidar el govern espanyol a negociar els termes de la independència. Sap que el món ens mira i Catalunya no pot aparèixer com qui es nega a negociar. Alhora, el govern de Catalunya implementarà el Llibre Blanc per a la Transició Nacional elaborat pel Consell Assessor i impulsarà un sistema participatiu per a l’elaboració de la Constitució de Catalunya.

Aquest procés de negociació, creació de les estructures d’estat i disseny constitucional durarà 18 mesos, a partir dels quals es convocaran unes eleccions constituents on l’accent ideològic serà establert pels diferents partits per separat, i es proclamarà l’estat català via referèndum. En el cas d’Oriol Junqueras, la seva proposta defensa unes eleccions convencionals, on cada partit concorre en solitari defensant el seu posicionament ideològic, sota un paraigües que agrupi els partidaris de la independència, i que acabin formant un govern de concentració.

Aquest govern ha d’actuar com a estat independent des del primer moment, sense requerir la negociació amb l’Estat espanyol, i impulsar les lleis i reformes necessàries que permetin construir les estructures d’un estat independent. Finalment, s’engegarà un procés constituent que serà ratificat en un referèndum posterior. Com podem observar, les dues opcions són clarament coincidents en el seu objectiu final, la independència.

Cal doncs evitar que les discrepàncies pel procediment limitin o impossibilitin l’objectiu final. Si no hi ha acord en què significa unes eleccions plebiscitàries, podríem considerar que el menys interpretable són unes eleccions convencionals amb un govern de concentració.

Si això és així, podem considerar que l’acció d’aquest govern seria, a la vista dels discursos defensats pel president i per Junqueras, la creació de les estructures d’estat, el disseny de la Constitució i la seva futura ratificació via referèndum. Per tant, crec que la fórmula per arribar-hi és, com sempre, la més senzilla i fàcil: Proposo la formació d’un govern de concentració amb l’actual Parlament, que en el que resta de legislatura implementi el Llibre Blanc per a la Transició Nacional i dissenyi la futura Constitució de Catalunya. Un cop esgotat l’actual mandat –si fa no fa els 18 mesos proposats pel president Mas–, sotmetre l’aprovació de la Constitució per part del poble de Catalunya via referèndum, alhora que es vota el primer parlament d’una Catalunya independent, el recorregut polític més important dels darrers 300 anys.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram