L’emergència habitacional provocada per la crisi, l’especulació i la precarietat és un dels grans reptes als quals ens enfrontem. Molts ciutadans no tenen garantit un dret bàsic com és el de l’habitatge per culpa dels preus abusius de lloguer o compra, i cada dia tenim famílies que pateixen la crueltat dels desnonaments.

Des de les diferents administracions estem obligats a impulsar polítiques urgents per garantir el dret a l’habitatge. A Catalunya, gràcies a la pressió de les entitats socials s’ha aconseguit un decret llei que introdueix millores molt significatives a la llei per acabar amb l’emergència habitacional, com obligar els grans tenidors a oferir lloguers socials.

Ara a l’Estat li toca corregir la seva negativa a regular els preus de lloguer, a promoure la dació en pagament i fer possible els canvis legislatius per acabar amb els desnonaments.

A la nostra ciutat, malauradament, tornem a viure una nova bombolla immobiliària. Davant aquesta realitat, on la planificació de la ciutat l’estan fent les immobiliàries, tenim un govern municipal que només destina la ridícula xifra de 60.000 euros a l’habitatge social, que es nega a crear un Parc Municipal d’Habitatge i vota en contra de la moció d’ERC per garantir el retorn social del rescat bancari que va costar 54.000 milions d’euros als ciutadans.

La ciutadania no ens mereixem un govern local que no està a l’altura, en un moment on és un deure treballar des de tots els àmbits per garantir el dret a un habitatge digne.