PP i Ciutadans tornaran a pactar amb VOX. El que fins fa quatre dies era una novetat a Andalusia -més o menys sorprenent- passarà a convertir-se ben aviat en una tradició arrelada, una característica més d’aquesta Espanya tan testosterònica i adolescent, encara tatuada amb els seus episodis més negres.

Sabem que pactaran per una qüestió de percepció prèvia –tothom ho veia a venir abans de les eleccions- i per una qüestió empírica posterior -ells mateixos ho han confirmat d’una manera o d’una altra després–. I saber-ho amb tanta antelació i seguretat, donar-ho tant per fet, ha provocat que tots plegats hàgim caigut en el pitjor precipici mental: la normalització d’aquesta tragèdia que és posar la catifa vermella a l’extrema dreta.

Aquest acatament mut de la realitat, i el fet que tots els votants la coneguessin abans del 26M, em genera una reflexió. Tenint en compte que els votants de PP i Ciutadans ja sabien que les seves formacions pactarien tranquil·lament amb l’extrema dreta, ¿per què no podríem considerar els seus vots també d’extrema dreta? ¿Per què no considerem com a feixisme aquelles formacions que avalen, mantenen viu i governen amb el feixisme? Al capdavall, tot va a parar allà. I hi va a parar gràcies a ells.

Per què no considerem com a feixisme aquelles formacions que avalen, mantenen viu i governen amb el feixisme?

El que representa VOX, franquisme pur i dur, el “ya hemos pasao” a l’Ajuntament de Madrid, és prou alarmant perquè cap partit vulgui ni tan sols acostar-s’hi. Si ho fan, si opten per donar veu i vot al pitjor dels mals, la decisió és tan greu, tan impensable, tan inconcebible, que l’única conclusió que se’n pot treure és que uns i altres són, a l’hora de la veritat, el mateix. Perquè uns fan possible l’odi dels altres. Uns faciliten que s’escampi el terror dels altres.

Per ser honestos i precisos, doncs, hauríem de comptar com a vots d’extrema dreta (VOX) tots aquells que beneeixen sense cap mena de problema -activament o passiva, m’és ben igual- que es pacti amb l’extrema dreta (PP-Cs).

I si acceptem aquesta nova consideració d’”extremes dretes”, injusta en alguns aspectes però coherent globalment, aneu fent números. Aneu posant-vos les mans al cap. Aneu alterant-vos. Aneu maleint la vostra existència i la dels vostres fills. Perquè veureu que gairebé mitja Espanya, camuflada sota sigles diverses, tolera i abraça la fi de tot.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram