La sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut català del 2010 va ser un punt d’inflexió de molta gent per començar a plantejar-se la independència com una opció real de futur. Els esdeveniments posteriors, amb el no a tot fins a arribar a la suspensió de la consulta, han aconseguit que només en 4 anys aquest sentiment hagi passat de ser una idea a exigir-lo. Només cal adonar-se que avui ja tothom parla de declaració unilateral d’independència i plebiscitàries.
Respecte al nou 9N, pot ser fins i tot una molt bona jugada. Sabem que el seu resultat no serà vinculant. Tampoc ho era l’anterior consulta. Però el seu desenllaç pot ser clau perquè tothom entengui, inclosos molts polítics, que la solució passa per unes plebiscitàries i la posterior declaració d’independència des del Parlament de Catalunya. En aquests moments el problema de veritat el té el Gobierno de España. Novament ha de triar entre tolerar la nova “pseudoconsulta’ o prohibir-la. Però per a ells, aquesta vegada, les dues opcions són iguals de dolentes. Us imagineu les imatges a tot el món de la policia espanyola retirant urnes o prohibint novament aquesta ‘enquesta’ no vinculant? Si la tolera el problema el tindrà entre els seus, que se sentiran traïts. De moment estan amb la tàctica de desanimar-nos, minimitzar i fins i tot ridiculitzar la nova consulta. És clau que no caiguem en aquest parany i que entre tots la fem impecable i la convertim en un èxit de participació. En aquest escenari, a cada hora que passi, ens trobarem davant d’un estat cada cop més desconcertat sobre el que ha de fer. Cada error que cometi serà una victòria nostra.
Aquesta votació també servirà per deixar en entredit a les formacions polítiques partidàries de la tercera via. Si realment hi creuen, aquest és un dels darrers escenaris que els queden per mostrar el contingut de la seva proposta i forçar l’obertura de negociacions amb l’estat. Però el seu silenci novament demostra que ni ells hi creuen o que realment no hi ha res a oferir.
