Agafa el pic amb les dues mans, l’alça i utilitza mig segon per calcular el lloc exacte on clavarà l’eina. Llavors tensa els músculs dels braços i amb tota la força del món encasta la punta del pic contra el mur. Una petita part de l’estructura s’esberla, queden trossos de pedra dispersos per terra. Encara caldran moltes més envestides per aconseguir ensorrar-la, però ell està disposat a envestir-ho tot.

Les ganes de fer la feina superen l’esforç que aquesta exigeix. Va néixer per això. Sense descans, torna a agafar el pic i executa la mateixa acció, una vegada i una altra. Ara l’ha esgarrapat una mica més, el mur ha quedat més nafrat. Ara déu-n’hi-do. Ara ha errat el tret. Ara s’ha endut una bona llesca de pedra. Ara sembla que el podrà tirar a terra ben aviat. I així va fent, una estona l’esquena al sol, una estona la cara, esmicolant de mica en mica el cony de mur que li frena l’avanç. Sí, aquest mur també ha de caure.

Albert Rivera sempre ha dit que no vol aixecar més fronteres, que vol trencar murs. I se li ha de reconèixer que, miraculosament i excepcional, no menteix. En aquest precís moment s’està dedicant amb cos i ànima a enderrocar el mur ideològic que separa la ultradreta del que ja seria l’inframón. No és una tasca fàcil, però Rivera sap que la seva passió pot moure muntanyes i borses i que “imposible es solo una opinión”.

L’escala ideològica queda tancada a l’extrema esquerra per un mur que ja no et permet anar més enllà; i el mateix passa a l’altra banda, a l’extrema dreta. Un mur clou els dos costats del terreny de joc, i ja fa mesos que Rivera ha anat apropant-se al que simbolitza la meta de l’odi i de la pèrdua de llibertats. S’hi ha apropat tant, que ja el toca. El té allà, mirant-lo als ulls i barrant-li el pas. I ara el bo de l’Albert vol superar-lo, vol conquerir-lo i tontejar amb l’abisme que hi ha al seu darrere.

Agafa el pic amb les dues mans i continua destruint els límits. Rivera vol acabar amb tots els murs del món, i acabarà també amb el que posa fi a l’agonia de la decència. Utilitza mig segon per calcular el lloc exacte on clavarà l’eina i decideix que en aquell punt precís fundarà el retorn al passat. Sí, aquest mur també ha de caure.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram