Avui, 1 d’octubre de 2019, fa 2 anys que hi ha tristor a Catalunya. El naixement de l’1-O fou per canviar les coses a la nació catalana, obrint l’esperit democràtic, creant participació directa. Això no va ser del tot possible pel veto del govern espanyol, que ni tan sols va fer el mínim esforç perquè el dret a decidir fos efectiu.

Doncs bé, el camí de la repressió seguí endavant en un camí que només conduí al bloqueig que inclogué un article 155. Actualment, continuem estancats sense seguir el mandat de l’1-O, que van votar més de 2 milions de persones. Per haver votat, van empresonar els membres del govern català i van ser jutjats injustament. Ara, per sortir d’aquesta tristor, cal anar al carrer, amb moltes forces i sense defallir. Aviat sortirà una sentència gens favorable per al govern que va impulsar el referèndum. Ens hem de sumar a les accions pacífiques de desobediència civil i mostrar que som majoria i que ens en sortirem, perquè la independència només serà possible si hi ha unitat i la proclamem amb una DUI.

Aviat hi haurà eleccions a Espanya pel bloqueig ocasionat en formar un govern contrari a Catalunya i favorable a un nou 155. Cal una candidatura conjunta i de bloqueig amb un programa electoral radicalment independentista i antirepressiu. Malauradament, això no ha estat possible per un joc de cadires injust. Cal que això es freni i que hi hagi realment un bloqueig català amb candidats que creguin només en una independència real.

1 d’octubre, ni oblit ni perdó.