Les restes corresponen a un tram de morter de l’època romana. Foto: Ajuntament

Les primeres feines de recuperació i restauració del Castell de Bellvís ja han mostrat l’extensa història que amaga aquest monument de la ciutat. Pocs dies abans d’acabar l’any, l’Ajuntament va anunciar que, en les obres de repicament d’un dels murs exteriors del castell, s’han trobat restes arqueològiques d’origen romà. A la base de la paret, els obrers i l’arqueòloga que supervisa els treballs han descobert un fragment d’un tipus de morter hidràulic fet a base de calç, guix, ceràmica i aigua de mar que, segons els experts, només se n’ha documentat el seu ús en l’època romana.

El tram de morter trobat, que és de petites dimensions, podria ser part d’un mur o d’un paviment d’una edificació romana que hi hagués hagut al mateix lloc i que s’hagués reaprofitat en la construcció del castell. La troballa farà que l’Ajuntament ampliï la zona de protecció arqueològica al voltant del Castell de Bellvís i a l’excavació que s’hi està fent.

Des de la plataforma Defensem el Castell celebren aquest descobriment, ja que reafirma la seva lluita per la recuperació i rehabilitació d’aquest element patrimonial tan important de la ciutat.

PROTEGIR LA CORNISA
L’entitat, que el 5 de gener va organitzar un acte per difondre el patrimoni del barri i de la ciutat en conjunt que va aplegar unes 200 persones, considera que la troballa torna a remarcar la importància arqueològica de la cornisa de La Torrassa. Aquest serà un dels espais que Canviem L’H demanarà que passi a ser Zona d’Expectativa Arqueològica de la ciutat. Per fer-ho, presentarà una moció al Ple de gener que espera que s’aprovi amb el suport de tots els partits.

PROTEGIR ALTRES ELEMENTS
El Partit Popular també presentarà una altra moció relacionada amb el patrimoni de la ciutat. La regidora dels populars, Sonia Esplugas, demana que s’inclogui el Castell de Santa Eulàlia, conegut popularment com el de la Pepa, al nou Pla de protecció del patrimoni arquitectònic (PEPPA) que s’està debatent.

 

Un treball localitza 39 refugis
antiaeris de la Guerra Civil

L’Hospitalet va ser una de les ciutats més castigades per l’aviació feixista durant la Guerra Civil. L’objectiu de les bombes del bàndol sublevat eren, bàsicament, les seus dels partits i sindicats republicans i les diferents fàbriques armamentístiques que hi havia a la ciutat. Per defensar-se d’aquests atacs, la població de l’època va construir tota mena de refugis antiaeris a diferents zones de la ciutat.

Ara, l’estudiant d’Arqueologia Iris Teruel, a través del seu treball de fi de grau, n’ha localitzat 39. Però assegura que segur que n’hi havia molts més, dels quals no es té informació. La majoria dels que ha trobat Teruel amb el seu treball estaven ubicats als barris de Collblanc i La Torrassa perquè, en aquella època, aquestes dues zones eren el centre neuràlgic de la ciutat.

Teruel també explica que molts dels refugis s’han acabat destruint o tapiant per noves construccions que s’hi han fet a sobre i que l’Ajuntament s’ha oblidat completament d’aquestes edificacions tan importants durant la guerra.