“Quan comences a reivindicar parcs inclusius és perquè vols que la teva filla pugui jugar com tota la resta d’infants, integrar-la”. Així de contundent s’explica Ramón López, pare de l’Alba, una noia amb diversitat funcional. Ell denuncia que, a l’hora de dissenyar els parcs infantils, els ajuntaments i els tècnics no han tingut en compte els infants amb diversitat funcional i això els acaba invisibilitzant davant la resta de nens i nenes i en dificulta la seva integració amb els amics i veïns del barri.
López explica que ha deixat de demanar parcs inclusius per reclamar parcs no excloents per a cap infant, perquè assegura que “si no hi poden anar tots, ja no és inclusiu”, i detalla que hi ha parcs que tenen jocs inclusius però són de sorra i això dificulta molt l’accés. “La prova és que no hi ha infants amb problemes de mobilitat jugant-hi”. En aquest sentit diu que “falta voluntat política per abordar el problema, més enllà de les qüestions tècniques”.
Des de l’Ajuntament, el regidor d’Espai Públic, José Castro, assegura que, pel que fa a parcs infantils amb jocs inclusius, la ciutat està “bastant millor del que pensen els ciutadans” i defensa que, dels 152 parcs infantils que hi ha, un centenar tenen jocs inclusius. Castro també recorda que el 9 de març s’ha estrenat el parc de Les Planes (a la imatge), l’àrea de jocs inclusius més gran de l’àrea metropolitana.
Un pis adaptat per a la seva filla
La família Fernández Sande necessita un pis adaptat per a persones amb mobilitat reduïda perquè el 4 d’abril s’acaba el lloguer del pis on viuen ara, a Sant Josep. Però després d’un any de recerca, encara no han trobat cap pis on la seva filla, que va amb cadira de rodes, pugui ser autònoma.
