“A la Federació d’Associacions de Veïns una quinzena de jubilats han de fer front a una agenda infernal de problemàtiques de tot tipus. O espavilem o les ciutats no seran mai més nostres”. Són paraules de la periodista i activista de la Florida Montse Santolino que il·lustren la situació actual del moviment veïnal, no només a l’Hospitalet, sinó a tot el país.
I és que el relleu generacional a les associacions de veïns és una de les assignatures pendents d’un moviment cabdal en la història de la ciutat. No obstant això, en els últims temps estem assistint a una revitalització i rejoveniment de les associacions de veïns riberenques que aporten un bri d’esperança i “mantenen viva la flama” d’aquelles entitats que van posar contra les cordes més d’un govern.
Aquest és l’esperit de la nova junta de l’Associació de Veïns la Florida. Una entitat històrica que no passava pel seu millor moment i que ara ha renascut. De fet, el maig de l’any passat l’anterior junta va renunciar i la gestió va quedar en mans de la Federació d’Associacions de Veïns (FAVLH).
FER DE “FACILITADORS”
El grup responsable de la renovació va començar a reunir-se l’estiu del 2016 per tornar a donar vida a l’associació, explica a Línia l’H Sofía Acebo, secretària de l’entitat. Unes trobades que han donat com a resultat una junta formada per 15 persones de “procedències culturals i polítiques diverses” i majoritàriament dones.
Acebo sosté que l’objectiu de la nova junta de l’AVV de la Florida no és tant resoldre els problemes dels veïns sinó fer de “facilitadors” perquè puguin buscar espais de trobada per debatre i prendre decisions sobre les problemàtiques d’un dels barris més densament poblats de l’estat.
Entre elles, destaca el futur dels Blocs Florida, un punt delicat sobre el qual s’està actuant a través d’un pla integral. Acebo valora positivament l’actitud municipal, però considera que a l’Ajuntament li cal “més sensibilitat amb la participació ciutadana”. Per la seva banda, l’alcaldessa Núria Marín defensa que s’està parlant amb els veïns per saber com volen que sigui el barri en el futur i mostra el seu “compromís total” amb el pla de millora.
L’experiència de la Florida ha estat la darrera, però el fenomen de renovació ve de més enrere. Tot i que en aquest cas va nèixer fruit de discrepàncies amb l’AVV de Bellvitge, el 2012 va sorgir l’Associació de Veïns Independent de Bellvitge, la qual es descriu com “l’única del barri que no forma part de la xarxa clientelar de l’Ajuntament”.
En aquest cas, la renovació té més a veure amb les formes que no pas amb l’edat. L’estiu del 2015, per exemple, aquesta associació va fer una picada d’ull a les mobilitzacions dels anys 70 i va posar en marxa una campanya per replantar arbres, Apadrina un hueco, molt activa a les xarxes socials. Acebo, en aquest sentit, hi veu “estils diferents” respecte del moviment veïnal tradicional, tot i que destaca la bona sintonia entre les dues maneres de fer.
Un altre exemple és l’AVV 5 Carrers de Santa Eulàlia, que des de fa uns mesos ha impulsat la seva presència a les xarxes socials i internet gràcies a l’entrada de gent jove a la seva junta.
Amb tot, la FAVLH ho valora de manera positiva i desitja, tal com expressa el president dels veïns de Pubilla Cases, Daniel Giménez, que altres persones a altres associacions de veïns “ho copiïn”.
El moviment veïnal,
una “escola de democràcia”Les primeres associacions de veïns de la ciutat van començar a néixer a principis dels anys 70 a barris com Sant Josep, Collblanc-Torrassa o la Florida, tot i que des de la dècada anterior ja hi havia grups veïnals que reivindicaven una millora de l’espai públic, més equipaments sanitaris, culturals i educatius i organització de festes majors. Tot plegat, en un context de creixement poblacional a causa de l’arribada de contingents de persones vingudes d’arreu de l’estat.
Una activitat de protesta que enllaçava amb l’oposició a la dictadura franquista. Amb tot, les associacions de veïns i les seves reivindicacions van esdevenir una autèntica “escola de democràcia”, tal com van dir alguns dels seus protagonistes a l’exposició 40 anys del moviment veïnal a l’Hospitalet, organitzada pel Centre d’Estudis ara fa gairebé vuit anys.
