Páez i Algarra compartint impressions i records sobre el castell durant la trobada. Foto: F.J.R.
L’Hospitalet, anys 40. La pobresa i la repressió franquista de postguerra colpeja durament un barri, la Torrassa, que durant anys havia estat epicentre de l’anarquisme català. Sense anar més lluny, hi ha qui diu que anys enrere rebia els barcelonins que travessaven la Riera Blanca amb el cartell ‘Cataluña termina aquí’, una anècdota apòcrifa que n’explica el context migratori i social. Una dècada més tard, la penúria inunda el barri i, per si era poc, comencen a haver-hi desaparicions d’infants acompanyades de la visió d’una figura esgarrifosa que hi passeja a les nits…
Aquests són els principals elements del projecte El castell al final del camí, obra del cineasta i creador hospitalenc Sergi Páez que agafa com a referència un enclavament amb una càrrega històrica i social molt important: el castell de Bellvís.
Intercanvi generacional
La idea està desenvolupada i llesta per ser produïda i convertir-se en un film o una sèrie. En plena recerca de productors, ens reunim davant de la fortalesa medieval amb Páez i Rafael Algarra, membre fundador de la plataforma Defensem el Castell. Algarra és un pou d’anècdotes, atès que va néixer i viure a l’interior del castell, quan encara li deien Casa de la Torrassa.
I és que els records dels membres de la plataforma han ajudat en un projecte de cinema fantàstic que ja va rebre un premi al Festival de Sitges del 2019, en concret el de Best Promising Director –director més prometedor–. Clarament inspirat per títols fantàstics com El laberinto del fauno, un film ambientat en plena postguerra i dirigit per Guillermo del Toro, Páez considera aquest gènere un filó per explicar la història. “S’haurien de fer més pel·lícules així”, comenta. Algarra, per la seva banda, coincideix amb Páez i reconeix que quan els avis expliquen una història als infants apliquen “un pèl de fantasia”. “Entra millor”, diu, sorneguer.
El projecte, entre altres, vol fer valdre el patrimoni local, en aquest cas el castell de Bellvís, i explicar-lo a les noves generacions. Una tasca que l’Ajuntament sembla no assolir degudament, segons reitera Algarra.
Acabem la trobada interessant-nos pels suposats fenòmens paranormals del castell. Algarra comenta alguna cosa sobre sorolls i una bruixa. I somriu.
És cert. Amb la fantasia tot entra millor.
