Infografia: Eduardo Corria

El districte 4, format pels barris de La Florida i Les Planes, és el que té el nivell de renda per habitant més baix de tota la ciutat. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els seus veïns i veïnes tenen una renda anual de 8.614 euros de mitjana. Això significa que passen el mes amb poc més de 700 euros. Els altres dos districtes de la zona nord de la ciutat, el 2 i el 5, tenen unes xifres molt similars. El districte 2, format per Collblanc i la Torrassa, té una renda per càpita mitjana de 9.185 euros anuals, i el districte 5 (Can Serra i Pubilla Cases), una renda de 9.361 euros.

En canvi, els districtes de la zona sud de la ciutat tenen rendes més properes als mil euros mensuals. En primer lloc hi ha el districte 1, format pels barris de Sant Josep, el Centre i Sanfeliu. En aquesta zona, la renda mitjana per persona és de 12.720 euros. Al darrere se situa el districte 3, format per Santa Eulàlia i Granvia Sud, on, de mitjana, la renda per càpita és de 12.618 euros. Finalment, la llista la tanca el districte 6, format pels barris del Gornal i Bellvitge, on la renda per habitant mitjana és d’11.192 euros anuals.

Així doncs, amb les dades proporcionades per l’INE i l’Agència Tributària, es pot comprovar que la diferència de renda per càpita en dues parts de la ciutat que es toquen, el Centre i La Florida, és del 47,7%.

DISTÀNCIES INSALVABLES
Però aquesta diferència tan àmplia encara creix més si es mira el nivell de renda carrer a carrer. Encara que el districte 1 sigui el que té la renda per càpita mitjana més alta de la ciutat, la zona amb la xifra més alta es troba al carrer de Victòria Kent, a Santa Eulàlia, on la renda per càpita dels seus habitants és de 15.650 euros de mitjana. Per darrere d’aquesta xifra ja hi trobem zones del Centre, com els veïns de la rambla Just Oliveras (15.390 euros) o de l’Ajuntament (15.185 euros) i zones de nova creació com la plaça Europa (15.143 euros).

En aquests casos, la diferència encara és molt més elevada respecte dels veïns i veïnes dels Blocs La Florida, els quals tenen el nivell de renda per càpita més baix de tota la ciutat, amb xifres de 6.350, 6.976 i 7.327 euros de mitjana. Això suposa viure amb entre 530 i 610 euros al mes. Entre els barris de Les Planes i La Florida hi ha les cinc zones amb la renda més baixa de tota la ciutat. Però en zones de la Torrassa i Pubilla Cases hi ha veïns que tenen rendes molt similars.

POSAR CARA A LES XIFRES
Però més enllà dels números, què suposa ser un dels barris amb la renda per càpita més baixa de Catalunya? Pedro Luna, president de l’Associació de Veïns de La Florida, ho té clar: “El barri està estigmatitzat”.

De fet, ho està fins a tal punt que, com diu el mateix Luna, “a la gent li fa vergonya dir que és de La Florida”, un sentiment que se suma a la “sensació de fracàs” que senten molts veïns i veïnes i que fa que “la gent, quan pot, acaba marxant”. De fet, ell considera que els ciutadans tenen aquest sentiment perquè el barri “s’ha anat abandonant, sense ajudes de cap administració”.

A això cal sumar-hi el fet que es tracta d’una de les zones més densament poblades d’Europa i que en el 15% dels pisos, que tenen entre 35 i 40 metres quadrats, hi viuen unes sis o set persones, de mitjana. Segons Luna, això genera una sensació d’ofec que fa que molts ciutadans, que tampoc tenen feina, acabin passant el dia al carrer i s’acabin generant problemes de convivència i incivisme a l’espai públic.

De fet, el líder veïnal té clar que aquesta situació la provoca la falta de feina, que acaba portant “el trapicheo als carrers” del barri, perquè molts, sobretot joves, busquen una via ràpida per aconseguir diners davant “la falta d’expectatives”. Per això considera que gran part dels casos de delinqüència que es poden trobar són més aviat “una qüestió social” que s’ha de resoldre des d’aquest punt de vista i no amb més policia, que creu que només serveix per ajornar el problema.

RECUPERAR EL COMERÇ
Per això, una de les principals peticions que fa l’associació de veïns a l’Ajuntament és que potenciï els serveis comunitaris del barri, com el Centre Ana Díaz Rico, contractant més treballadors socials i més mediadors que ajudin els que ara hi ha, que “no donen l’abast”. L’entitat creu que d’aquesta manera es podria oferir més formació i afavorir la inserció laboral dels veïns i veïnes del barri, sobretot dels més joves.

Per altra banda, Luna també aposta per recuperar el comerç local i recorda que, fa 20 anys, el barri tenia un dels eixos comercials més potents de la ciutat on anaven a comprar veïns i veïnes d’altres zones. Al cap i a la fi, “petites mesures” per recuperar l’autoestima.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram