Saura, durant una intervenció com a conseller l’any 2008. Foto: Arxiu
La Generalitat ha anunciat que distingirà l’exregidor de l’Hospitalet Joan Saura amb la Creu de Sant Jordi, el guardó més alt que atorga el govern català. Aquest és el colofó a una carrera política que va portar Saura dels carrers sense asfaltar de la Florida fins al Parlament i el Congrés a Madrid, i a perseguir el dictador xilè Augusto Pinochet com a acusació particular de l’Estat, quan Espanya destacava per ser un país que perseguia els crims de lesa humanitat més greus comesos a tot el món, abans de la reforma legal del 2014 del govern del PP de Mariano Rajoy que va posar fi a aquesta rellevància internacional.
Amb tot, Saura va ser un dels impulsors de la històrica Associació de Veïns de la Florida l’any 1974, en plena reivindicació de millores en els Blocs Florida i altres racons del barri. D’aquí, com molts altres líders veïnals aleshores, va fer el salt a la política institucional com a número dos de la candidatura del Partit Socialista Unificat de Catalunya, el PSUC, que va ser la segona força més votada en les primeres eleccions municipals després de la dictadura, el 1979.
Al govern de la ciutat
Això va permetre un pacte de govern amb els socialistes, que va fer alcalde Juan Ignacio Pujana. Aleshores, Saura va coincidir al consistori amb noms històrics com Francesc Candel -que tot i no ser de l’Hospitalet va liderar la llista del PSUC com a figura simbòlica entre els immigrants-, Garcilaso Aguado o Jaume Botey, entre altres.
Anys després, el 1987, va fundar Iniciativa per Catalunya, que aglutinava partits com el PSUC, i fins al 1995 va ser diputat al Parlament. L’any següent va anar a Madrid com a diputat al Congrés per Izquierda Unida i Iniciativa per Catalunya, dues formacions que, poc després, van trencar peres. El 2003 va tornar a Catalunya, on va protagonitzar la famosa foto del Pacte del Tinell, que permetia el primer tripartit d’esquerres al país entre Iniciativa, PSC i ERC. De fet, va ser conseller de diferents carteres, entre elles la d’Interior, en els governs de Pasqual Margall i José Montilla.
