Veïnes i veïns del bloc del carrer Aprestadora, a la porta dels jutjats. Foto: Línia L’H
“No més famílies al carrer, lloguer social per a tothom”. Aquestes i altres consignes reivindicatives volen fer visible el cas d’una vintena de famílies en risc de ser desnonades dels blocs 164 i 166 del carrer Aprestadora, al límit entre els barris del Gornal i Santa Eulàlia i a pocs metres de la plaça d’Europa, on s’aixequen alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat i on la setmana vinent aterraran cent mil persones arribades de tots els racons del planeta per al Mobile World Congress.
Aquest racó, situat al pati de darrere de l’Hospitalet del segle XXI, viu la desesperació “d’ignorats ocupants”, segons José Álvarez, membre de Videsfront, plataforma que treballa en l’assessorament de 170 famílies que tenen problemes relacionats amb l’habitatge, “la majoria de l’Hospitalet, però també de Cornellà o Barcelona”, especifica Álvarez a Línia L’H, tot just davant de la Ciutat de la Justícia.
“El concepte ‘ignorats ocupants’ té com a objectiu no identificar -o invisibilitzar- els habitants d’un edifici, pensem que amb la intenció que no puguin exercir els seus drets i sigui més fàcil i ràpid el desallotjament”, explica Álvarez. Dimarts al matí quedava als jutjats amb diverses famílies del bloc per presentar la documentació necessària que acredita la seva situació “de vulnerabilitat” per demanar la suspensió del desnonament d’una de les veïnes previst per a aquest dijous, així com per a la resta dels previstos fins al 25 de maig, data límit en què l’Agència d’Habitatge de Catalunya vol desallotjar l’edifici per complet. Finalment, el desnonament previst per a demà dijous ha quedat ajornat, fet que, segons Álvarez, ajuda a buscar una alternativa per a l’afectada.
Desnonament amb presència policial
L’esmentat edifici és propietat de l’Incasòl, l’Institut Català del Sòl, i hi viuen famílies des de fa anys, en la seva majoria sense cap mena de contracte. És el cas de la Jennifer, mare soltera de dos fills menors d’edat que corre el risc de quedar-se al carrer.
Façana del bloc on viuen les famílies sense contracte. Foto: Línia L’H
“Durant el desnonament de dues famílies de la setmana passada, executat sense previ avís i amb la intervenció dels Mossos d’Esquadra -relata Jennifer-, em van dir que jo era la següent i que m’havia de començar a moure per no quedar-me al carrer”, explica la veïna a aquest mitjà a la porta dels jutjats, poc abans de presentar la documentació que acredita la seva situació. “Només vull una mica de marge per poder trobar una alternativa residencial”, demana Jennifer, que fa un any que es troba en aquesta situació.
Una altra veïna amenaçada de desallotjament és la Saray. En el seu cas fa deu anys que viu al bloc, amb una cessió d’ús d’un any de durada. El conjunt de veïns i veïnes, que han aplegat forces en un xat de WhatsApp que es diu ‘La que se avecina’, “demanem un lloguer social o com a mínim un habitatge digne”, reivindica aquesta veïna.
El Síndic sol·licita la suspensió del desnonament
Des de Videsfront estan en contacte amb les diferents administracions i també s’han adreçat al Síndic de Greuges de Catalunya, que sol·licita als jutjats corresponents la suspensió dels procediments judicials de desnonament que afecten les famílies “que ocupen, sense títol habilitant”, habitatges de l’edifici esmentat i demana l’inici d’un procés de mediació “per a la gestió d’alternatives”, informa Álvarez a Línia L’H, tot adjuntant la resolució del Síndic. Aquesta publicació ha intentat posar-se en contacte amb el Govern perquè doni la seva versió sobre aquesta qüestió, de moment sense èxit.
Després de recollir la documentació de les veïnes del bloc presents a la porta dels jutjats, que no perden l’esperança que puguin continuar a casa seva “amb condicions dignes”, tal com reclamen Saray, Jennifer i altres veïnes, la comitiva veïnal passava per un total d’onze jutjats i restava a l’espera d’una suspensió cautelar del desnonament, que arribava l’endemà a primera hora. “Ara podrem treballar en trobar una alternativa amb una mica més de calma”, es felicitava Álvarez.
L’èxit veïnal de l’any 2017, quan la PAH de l’Hospitalet va aconseguir aturar un desnonament, o els dos desnonaments executats tres anys abans són els precedents més recents que recorden les veïnes més veteranes, com la Saray, que ara espera una resolució favorable.
David Quirós: “Per afrontar el problema de l’habitatge cal una visió de ciutat de ciutats”
