Presenten un llibre sobre l’arquitecte hospitalenc Antoni Puig Gairalt basat en el seu dietari personal. Foto: X (@jaumegraells)
En ple debat per l’ampliació de l’aeroport del Prat, no és pas sobrer mirar al passat per constatar que l’aeròdrom català sempre ha suscitat polèmica al país. Perquè poca gent sap que un arquitecte hospitalenc, Antoni Puig Gairalt, va topar-se amb un atzucac polític que va engegar en orris un projecte seu per fer l’aeroport a Viladecans, per sobre de l’actual C-31, en uns terrenys “més ferms” que no s’inundaven tant com els del Prat, on finalment es va construir. Ho explica Marta Cervelló, neboda-neta de Puig Gairalt que acaba de publicar un llibre sobre la seva figura.
Antoni Puig Gairalt. Arquitecte i humanista (1888-1935) és el fruit d’una troballa familiar de valor incalculable. Es tracta del dietari íntim d’Antoni Puig Gairalt, que estava amagat en una caixa forta heretada. Cervelló, arquitecta i escultora, ha transcrit i contextualitzat un document que posa llum sobre aspectes de la vida de l’arquitecte hospitalenc que fins ara s’han tractat de perfil. “El dietari completa la seva figura”, explica l’autora a Línia L’H.
“Una ciutat del futur”
Ara bé, aquesta obra, que es va presentar a finals de l’abril a la biblioteca Josep Janés, pretén retre un homenatge també a Ramon Puig Gairalt, germà d’Antoni i arquitecte municipal de la ciutat entre 1915 i 1937. “És el primer que va mirar el mapa de l’Hospitalet de manera diferent”, destaca Cervelló. “Va plantejar una ciutat del futur”, afegeix.
I és que Ramon va ser l’artífex, entre altres, dels habitatges de passadís que proliferen a Collblanc i la Torrassa, l’exemple d’una sensibilitat pel benestar de les classes treballadores que anava estenent-se aleshores per Europa. “Ells pensaven que la vida no era només menjar, dormir i treballar”, reivindica Cervelló, que remarca el vessant “humanista” dels dos germans.
A més, Ramon va presentar un “visionari” projecte per allargar la Gran Via barcelonina cap a l’Hospitalet, en plena transformació social i econòmica de l’aleshores incipient metròpoli, amb unes il·lustracions que plantejaven una avinguda que res hauria hagut d’envejar als grans bulevards europeus.
Al seu torn, Antoni va plantejar fer una ciutat de repòs als terrenys on ara hi ha l’aeroport del Prat, és a dir, per sota de la carretera C-31, el perllongament natural de la Gran Via. “Ramon Puig Gairalt, segurament amb la intervenció del seu germà Antoni, va plantejar la necessitat de lligar-se amb Barcelona”, destaca.
Per altra banda, Cervelló explica al llibre que Antoni va dirigir la reforma de la casa del músic Pau Casals al Vendrell i és autor de l’edifici de la fàbrica de perfums Myrurgia, a Barcelona.
La publicació del llibre coincideix, a més, amb la celebració del centenari de l’atorgament del títol de ciutat a l’Hospitalet el 1925, una efemèride que ha aixecat polseguera al municipi, però que per a Cervelló és “molt important”. “És interessant recordar que va ser en aquells anys que es va planificar la ciutat en la seva totalitat”, argumenta Cervelló, que veu rellevant que l’Hospitalet rebés aleshores el títol de ciutat “i no passés a ser un barri més de Barcelona”.
