L’Hospitalet es va tornar a tenyir completament de vermell el 14 de febrer. El PSC va recuperar el terreny perdut en les últimes cites electorals i, després d’uns anys destenyit de taronja o de morat, el cinturó torna a ser vermell. La segona ciutat de Catalunya va optar per Ciutadans en les dues últimes cites electorals per escollir el Parlament, el desembre del 2017 i el setembre del 2015. En aquelles eleccions, el partit ara presidit per l’alcaldessa Núria Marín va quedar relegat a la segona plaça.
El mèrit de la llista encapçalada per Salvador Illa aquest 14-F va ser retenir gran part dels suports rebuts ara fa tres anys i frenar la pèrdua de vots que va provocar la caiguda de la participació. A la ciutat, el PSC fins i tot va aconseguir superar la xifra recollida el 2017 i va sumar 17 nous vots, arribant fins a les 31.360 paperetes (38,9%), convertint-se en el partit més votat.
CONSOLIDACIÓ REPUBLICANA
El que va suposar un resultat històric a les municipals es confirma com una tendència en aquestes eleccions al Parlament. Esquerra Republicana torna a ser segona força a la ciutat, una situació repetida en molts municipis de l’àrea metropolitana que confirmen l’encert de l’estratègia dels republicans per buscar nous votants fora dels seus feus tradicionals.
A la ciutat, la llista liderada per Pere Aragonès va aconseguir 12.660 vots (15,7%) i va escalar una posició. Esquerra va ser segona força en vuit barris: tots els del sud i Sanfeliu, la Torrassa i Collblanc al nord.
LA ULTRADRETA ES DISPARA
Vox va guanyar la partida a la resta de la dreta unionista i es va convertir en tercera força després de rebre 7.729 vots (9,6%). A més, va aconseguir ser segona força, només per darrere del PSC, a la Florida, les Planes, Can Serra i Pubilla Cases.
En Comú Podem va aconseguir salvar els mobles i va quedar en quart lloc amb 7.215 vots (9%), tot i que va perdre més de 6.000 suports en comparació amb el 2017.
Però qui es va estavellar sense pal·liatius va ser Ciutadans, que després de sumar dues victòries, va perdre més de 39.000 vots i va caure fins al cinquè lloc. La llista liderada per Carlos Carrizosa només va sumar 6.375 vots (7,9%), que van impedir que la número 6 de la llista, l’hospitalenca Noemí de la Calle, continuï com a diputada al Parlament després de ser-hi durant els últims cinc anys.
Per darrere dels taronges es va situar Junts, que va sumar 5.817 vots (7,2%), sent sisena força. A la llista de Laura Borràs la va seguir el PP, que va rebre 4.281 vots (5,3%), situant-se en setena posició. El vuitè lloc el va ocupar la CUP-G, que va aconseguir 2.839 vots (3,5%).
DESMOBILITZACIÓ GENERAL
Una de les dades que va marcar la jornada electoral del 14-F va ser la de la participació. A la ciutat, més de la meitat del cens va decidir quedar-se a casa i només van anar a votar el 47,1% dels veïns i veïnes cridats a les urnes (81.702 persones). Aquesta xifra contrasta amb la de fa tres anys, quan en aquelles eleccions van participar 136.892 persones, el 78,3%. La caiguda de la participació d’aquest 14-F, doncs, va ser més alta a la ciutat que al conjunt del país, on de mitjana va anar a votar el 53,6% del cens.
