Per entrar caminant a Santa Eulàlia des de Barcelona a través del nou calaix de les vies cal baixar a terra. Unes escales conviden –o més aviat, obliguen– el vianant a descendir 14 metres des de dalt del flamant i enjardinat calaix fins a la parada de metro de Santa Eulàlia de la Riera Blanca, flanquejada per dos ponts per on contínuament passen trens de rodalies i metro, i per una artèria viària de la ciutat.
Aquest hipotètic veí no pot anar més enllà perquè, literalment, el passeig queda tallat en la mateixa línia que marca el final de la capital catalana. Però les vies no entenen de fronteres. Els trens surten del calaix i entren a l’Hospitalet com acostumen a fer des de fa dècades: a l’aire lliure i esquinçant la ciutat.
Unes bigues horitzontals sobresurten més enllà de la improvisada balconada que ofereix el final del calaix, com si reclamessin continuar amb el que a primera vista cau del cel. “És un final abrupte, sí”, reconeix a Línia l’H Sergi Godia, arquitecte del projecte, “però no és el definitiu”, afegeix. Segons Godia, la vocació –i el seu desig– és continuar l’estructura a l’Hospitalet i, fins i tot, que pugui arribar fins al parc de Can Mercader, a Cornellà. “Sempre ho he defensat”, assegura Godia, que recorda que fa una dècada va arribar a fer un esbós d’aquesta idea, conjuntament amb els serveis d’Urbanisme de la ciutat.
En aquell dibuix, Godia preveia un corredor verd –similar al que ara cobreix les vies al seu pas per Sants– d’uns cinc quilòmetres, amb el qual es podria anar caminant o en bicicleta pel cor de la ciutat sense interrupció. “Seria genial”, sosté Godia. Poc després va esclatar la crisi i aquest preprojecte se’n va anar en orris. Una cançó similar a la del soterrament de les vies, una reivindicació que l’Ajuntament vincula amb el tema del calaix.
En aquest sentit, des del consistori recorden que el protocol de cooperació entre Foment, la Generalitat, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i els ajuntaments de l’Hospitalet, Sant Boi, el Prat i Cornellà per al desenvolupament de les infraestructures ferroviàries d’alta velocitat –signat a Madrid el 2001– recull que “en la sortida des de la Torrassa cap a l’estació de Sants el traçat minimitzarà l’impacte en el teixit residencial de manera anàloga a la prevista al barri de Sants”. Una promesa que, irònicament, ha quedat al calaix. Amb tot, el consistori recorda que, a diferència de Barcelona, a la ciutat hi ha un carrer de separació entre habitatges i vies.
Godia, tanmateix, creu que la continuació del calaix trigarà un temps encara, però es mostra optimista. “Tard o d’hora es durà a terme”. Un entusiasme que no comparteix Miguel Mansergas, de l’Associació de Veïns 5 Carrers de Santa Eulàlia. “No sé si ho veurem algun dia”, lamenta.
Els veïns es mobilitzen per
l’obertura completa de l’L10Un altre front obert pel que fa a infraestructures és la posada en marxa de la Línia 10 de metro. A principis de mes es va saber que les estacions barcelonines podrien entrar en funcionament abans que les riberenques –Provençana, al carrer Aprestadora, i Ildefons Cerdà–, una perspectiva que ha posat en alerta la ciutat. De fet, l’alcaldessa Marín assegura que “no acceptarà mai l’obertura parcial de l’L10”, la qual “donarà servei a la gran Barcelona”.
Una postura compartida per l’Associació de Veïns 5 Carrers de Santa Eulàlia, que està recollint signatures demanant l’obertura completa de la línia. Miguel Mansergas, membre de l’entitat, explica a Línia l’H que van ser ells qui van posar en alerta l’alcaldessa sobre aquesta qüestió. “La línia 10 és un problema que afecta tota la ciutat”, sosté. Per aquest motiu, l’associació, amb el suport de la Federació d’Associacions de Veïns, ha convocat per al 18 d’octubre una manifestació per reclamar l’obertura total de la línia.
Està previst que el calendari d’obertura de l’L10 es tracti el mes que ve a la comissió mixta entre l’Ajuntament i el Govern.
