Viatjar 1.100 quilòmetres fins a Barcelona per buscar un futur millor, muntar una escola i anar creixent fins a arribar al mig segle sent un referent al barri. Aquesta és, en resum, la història del Col·legi Santa Marta i dels seus fundadors, que van celebrar el 20 de juny el 50è aniversari del centre amb una festa a la Farga. Un breu apunt històric, però, que no faria justícia a una tasca titànica que, com molts altres centres educatius de la ciutat que van néixer aleshores, va ajudar a conformar l’Hospitalet tal com el coneixem avui dia.
Aquesta és la història d’un jove matrimoni gallec, Sira Soto i Argimiro Canosa, que va haver de marxar del seu poble a mitjans dels anys 60 per buscar noves expectatives a Catalunya, un territori que tenien a 1.100 quilòmetres i a un trajecte en tren –amb el famós Shangai– que més que un viatge era una aventura. A Barcelona van entrar a viure en un pis de protecció oficial i ella va començar a treballar de mestra.
Però va ser l’any 1967 que el matrimoni, després d’haver-hi donat mil voltes, es va tirar a la piscina i va decidir obrir una escola al passatge de Can Xerricó, la qual van batejar amb Santa Marta, la patrona del seu poble natal, Ortigueira. Era el començament d’un centre que anys més tard passaria a la seva actual ubicació, al carrer de la Casa Nova.
Aquell primer curs va arrencar amb 20 alumnes i una professora que se’n feia càrrec, la Núria. Però l’avinentesa social d’aleshores va fer que al final d’aquell curs la xifra d’alumnes es tripliqués. “El col·legi era una necessitat per al barri”, explica l’actual directora del centre, Carmen García. I és que aquest centre i molts altres ajudaven a respondre a les necessitats d’una ciutat que havia crescut exponencialment arran de l’allau migratòria dels anys 50 i 60 i a la qual li faltaven equipaments bàsics.
Des d’aquell moment, i fins ben entrats els 90, doña Sira agafaria les regnes de l’escola. Durant els anys posteriors, noms com Pilar Martínez, León Patiño –que va participar en la festa dels 50 anys–, Mari Carmen Delgado, Manuel Encalado, Pedro Urtasun, Francisco Tartaj, Antonia Bayona o Balbina Grau –encarregada dels alumnes de tres anys i una de les primeres professores a fer la immersió lingüística–, entre molts altres, van desfilar per les vides de centenars d’infants i les seves famílies.
Una història que els escolars d’avui dia –molts d’ells fills d’exalumnes– van repassar a la Farga amb l’ajuda d’una improvisada màquina del temps. Organitzada per l’escola i l’AMPA, la festa va aplegar més de 600 persones, entre pares i alumnes, i va rebre la visita de l’alcaldessa, Núria Marín, i del regidor d’Educació, Jaume Graells.
