Shirley Medina, la veïna reallotjada temporalment a Gavà, i la portaveu del Sindicat d’Habitatge de l’Hospitalet, Sara Diaz. Foto: Línia L’H
D’aquí a una setmana, Shirley Medina, veïna de l’Hospitalet que va ser desnonada de casa seva i ha estat reubicada en un hostal de Gavà de manera temporal pels Serveis Socials municipals, es quedarà sense habitació a l’esmentat hostal i ella i els seus cinc fills menors d’edat hauran de dormir al carrer, “perquè no tenen cap alternativa habitacional”, assegura la mateixa veïna davant dels mitjans de comunicació, en una roda de premsa convocada pel Sindicat d’Habitatge de l’Hospitalet aquest matí a la cèntrica plaça Josep Bordonau i Balaguer.
En un altre carrer i un altre barri, el de les Esquadres de Sant Josep, vivia des de feia sis anys i fins fa poc amb els seus cinc fills. Mare soltera, migrant, sense feina, l’únic que li van “suggerir” quan va demanar ajuda a Serveis Socials és que “tenia massa fills”, segons assegura la Shirley, que afirma que ha “tocat fons”. “Aquesta situació d’incertesa em genera ansietat i he patit depressió perquè amb la càrrega familiar em costa organitzar-me per poder treballar”, continua l’antiga veïna de Sant Josep, que demana un habitatge estable per poder reorganitzar-se i tornar a treballar.
L’única alternativa temporal -i que ara s’allarga una setmana més, segons confirmen fonts municipals a Línia L’H– que se li va oferir és el citat hostal a Gavà, on viu des de fa poques setmanes “en condicions infrahumanes”, amb manca de ventilació, humitats a les parets i talls de llum constants, tal com descriu. Aquesta situació ha provocat greus problemes respiratoris als seus fills, que han emmalaltit repetidament, denuncien des del Sindicat d’Habitatge.
Des del consistori, a més, defensen que s’està fent un seguiment setmanal del cas. En declaracions recollides per LH Digital, la tinent d’alcaldia de Ciutat de Drets, Laura García, assegura que estan elaborant un “pla de treball” per buscar solucions per a la Shirley i la seva família.
Denuncien “precarietat habitacional”
“A l’Hospitalet, moltes persones es veuen obligades a habitar en pisos en estat deplorable: edificis amb un manteniment inexistent, sistemes de subministrament precaris, humitats, sobreocupació i situacions de total insalubritat. Lluny de ser excepcions, aquestes condicions són la norma en la nostra ciutat. Mentrestant, els desnonaments es multipliquen”, denuncia Sara Díaz, portaveu del Sindicat, que afegeix que cada nit, més de 150 persones dormen al carrer a l’Hospitalet “i ni l’Ajuntament ni Serveis Socials fan res per evitar-ho”, segons denuncien. El cas més recent, el de Mohamed, l’estudiant de l’Institut Llobregat que dormia al carrer i a qui l’Ajuntament de Barcelona ha ofert allotjament en un centre per a persones sense llar.
Els activistes del moviment en defensa del dret a un habitatge digne també alerten de l’existència de “deportacions encobertes”, com el cas d’un altre veí a qui Serveis Socials li hauria comprat els bitllets d’avió a la seva família perquè tornessin al seu país d’origen. “Els Serveis Socials de l’Hospitalet són la claveguera on van a parar les capes més desposseïdes de la societat. Lluny de facilitats, es troben davant d’un sistema confús, sense recursos i contradictori”, critica Díaz.
Respecte a les crítiques que rep el funcionament dels serveis socials, l’aleshores tinent alcaldia de Benestar Social, Jesús Husillos, defensava fa un temps la feina dels serveis socials del municipi, tot i que reconeixia, en declaracions a aquesta publicació, que sempre hi ha marge de millora. “És un sistema complex i molt desconegut”, va reflexionar aleshores el tinent d’alcaldia, que va anunciar que amb la renovació del contracte programa, que determina la relació i finançament de la Generalitat perquè funcioni el servei, hi hauria un increment de professionals, al mateix temps que remarcava que les múltiples i successives crisis han generat una “càrrega assistencial important”.
L’administració respon amb la Taula d’Habitatge
I és que el problema per accedir a un habitatge ha colpejat especialment la ciutat. El preu mitjà del lloguer al municipi ha experimentat un increment del 75% en els darrers 10 anys, situant-se actualment en una mitjana de 819,3 euros mensuals, segons dades de l’Institut Català del Sòl. D’acord amb les estadístiques, Díaz assegura que actualment una casa no és un lloc on viure, “sinó una màquina d’extreure rendes”. “Fins que no acabem amb el negoci immobiliari, es repetiran casos com el de la Shirley”, conclou la portaveu del Sindicat d’Habitatge de l’Hospitalet.
Per tal de fer front “a l’especulació immobiliària”, un grup de veïns i veïnes de Collblanc i la Torrassa han creat la plataforma CEIMT -contra l’especulació immobiliària i la massificació turística-, mentre que l’administració municipal ha posat en marxa la Taula sectorial d’Habitatge “per impulsar la implicació de la població en la planificació i definició de les polítiques d’habitatge de la ciutat”, segons fonts municipals.
Aquesta taula va quedar constituïda el passat dia 7 de febrer i és un instrument de participació que neix del Consell de Ciutat i que donarà l’oportunitat a les entitats participants perquè aportin idees per pal·liar aquesta problemàtica. La presideix l’exregidor d’ERC, Toni Garcia, i donarà com a resultat un document que es publicarà el dia 20 de febrer amb una diagnosi de la situació de l’habitatge a l’Hospitalet.
Veïns denuncien els pisos turístics i l’especulació a Collblanc i la Torrassa
Neix la Taula d’Habitatge de l’Hospitalet
