Alguns dels participants de la passejada que va organitzar No Més Blocs per celebrar la sentència del TSJC. Foto: Twitter (@NoMesBlocs)
Una passejada pels terrenys que la justícia ha salvat (de moment) va ser la manera de celebrar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la plataforma No Més Blocs. Una passejada que va recórrer els camps que els contenciosos presentats per L’Hospitalet en Comú, Esquerra Republicana, la CUP i DEPANA han aconseguit protegir. Però el govern de Núria Marín i el conseller de Territori, Damià Calvet, ja han anunciat que presentaran un recurs de cassació al Suprem per poder tirar endavant el projecte que, a banda de soterrar la Gran Via i impulsar un clúster biomèdic a Bellvitge, també preveu construir fins a 26 gratacels en els últims terrenys agrícoles que queden a la segona ciutat de Catalunya.
El Consell General del Consorci per a la reforma de la Gran Via es va reunir dilluns 30 de novembre. Allà, Marín i Calvet van aprofitar per anunciar que començaran a reformular immediatament el projecte per poder tramitar un nou Pla Director Urbanístic per a la Gran Via. Tant l’alcaldessa com el conseller de Territori van remarcar que el PDU és un “projecte de país”. Aquest és l’argument que volen fer servir al recurs de cassació que presentaran al Tribunal Suprem contra les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que anul·len el PDU totalment, de “ple dret”.
ABÚS DE COMPETÈNCIES
En les estimacions als dos contenciosos presentats per l’oposició, els magistrats del TSJC consideren que la Generalitat no podia laminar les competències en matèria d’urbanisme de l’AMB, que és qui hauria d’haver aprovat el projecte.
A més, remarquen que l’AMB està impulsant un PDU metropolità que ha de substituir el Pla General Metropolità de 1976, aprovat a les acaballes del franquisme, sense institucions votades en democràcia pels ciutadans, i que aquest nou pla de l’AMB ja podrà incloure algunes de les propostes que preveu el PDU Granvia tombat per la justícia.
DEMANDA DE DIÀLEG
Al Ple de novembre, l’Hospitalet en Comú va presentar una moció en què demanava al govern de Marín que no presentés el recurs al Suprem, acatés la sentència del TSJC i s’obrís a dialogar amb partits i entitats sobre quin ha de ser el futur de la zona agrícola de Can Trabal.
Tots els partits de l’oposició van donar suport al text i van reclamar a Marín que no aprofiti el consens de ciutat que hi ha entorn de projectes com el clúster biomèdic de Bellvitge o el soterrament de la Gran Via, que compten amb el suport de partits i entitats veïnals de tota la ciutat, per impulsar un projecte urbanístic que destrueixi l’última zona agrícola de la ciutat, la portada d’entrada al Parc Agrari i un enclavament molt important per al medi natural del Delta.
El PSC va fer valdre la seva majoria i va tombar el text i, tot i que l’alcaldessa es va mostrar oberta a dialogar amb la resta de grups municipals sobre el futur de Can Trabal, el tinent d’alcalde Fran Belver es va mostrar força bel·ligerant i va assegurar que, tot i la sentència del TSJC, “el PDU continua vigent”.
MIRANT CAP AL 14-F
Belver també va explicar que el recurs el presentaran “juntament amb la Generalitat” perquè és “el promotor” del projecte. Aquest punt també es va esgrimir per partits i plataformes opositores al projecte, que consideren que caldria esperar-se als resultats de les eleccions del 14 de febrer per aclarir el futur del PDU.
En aquest sentit, el portaveu d’Esquerra Republicana a l’Hospitalet, Antoni Garcia, assegura que el conseller de Territori, Damià Calvet, de Junts, “actua de manera unilateral” i “d’esquenes” al Govern i al Parlament, que ha votat dues vegades en contra del PDU. Garcia assegura que la presentació del recurs anunciada pel titular de Territori “no s’acorda al Consell de Govern” i afegeix que, si Esquerra ostenta la cartera en el pròxim Govern de la Generalitat, repensarà el projecte.
Per altra banda, entitats com No Més Blocs també treballen perquè la qüestió del PDU entri a la campanya electoral, obligui els partits a posicionar-s’hi clarament i recordar així als ciutadans quins partits hi donen suport.
Oportunitat per al Baix Llobregat
La plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet diu que les dues sentències del TSJC poden tenir conseqüències en altres projectes urbanístics de la comarca i defensen que reforça la seva petició d’una moratòria de dos anys a tots els projectes per repensar el model urbanístic.
