Entrant, dotzenes de trofeus reben el visitant en unes vitrines farcides de fotografies on velles glòries comparteixen espai amb les noves generacions del taekwondo riberenc. Es tracta del Club Talma, fundat l’any 1982 i que regenta des d’aleshores Cipriano Rivera, Cipri. Tot i que és juliol i la xafogor tot ho inunda, ja hi ha nens i nenes jugant i escalfant per a la seva classe. A la porta d’entrada al tatami, però, un mític cartell avisa que aquí també es ve a treballar: “la paciència és amarga, però el seu fruit és dolç”, resa.
El Talma és un dels gimnasos amb més títols de la ciutat. Entre els seus taekwondoques compta amb campions de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i fins i tot alguna fita en mundials. Aquest és el cas de la Mariona Leyes, la Janira Rivera i la Judith Baeta, tres joves esportistes que ja saben el que és aconseguir títols estatals continentals i medalles a cada campionat on es presenten.
Ara mateix estan començant la pretemporada per tal de tornar a la roda de combats a partir de la tardor, quan el ritme d’entrenament –molt específic i orientat a la competició– torni a ser de cinc dies a la setmana. “Participar en l’alta competició suposa un sacrifici més gran”, assegura Leyes, una esportista hospitalenca que als seus 19 anys ja ha estat campiona d’Espanya absolut i universitari, ha aconseguit dos bronzes a europeus i ha participat en un Mundial absolut, el passat mes de maig a Rússia. Per la seva banda, Rivera i Batea van participar en el mundial universitari de l’any passat, on la primera va quedar-se a les portes de la victòria final, acabant subcampiona. A més, tant una com l’altra van guanyar l’estatal universitari de l’any passat -en pesos diferents, però-.
UNA LLARGA DEDICACIÓ
Les tres esportistes van començar a practicar taekwondo des de ben petites, i per raons ben diferents. Ara, el taekwondo s’ha convertit en una dedicació, una filosofia de vida que els hi treu moltes hores.
Un món, el del taekwondo, que igualment que altres arts marcials conrea el respecte –la seva “base”, asseguren les tres a l’uníson– i la disciplina com els principals valors. “La gent sol tenir perjudicis amb les arts marcials, però no són violentes per si mateixes”, remarca Rivera, que recorda que “tot el que passa en el tatami queda allà un cop acaba el combat: dónes la mà a la rival i segueixes”.
FEINA A FER
El taekwondo no és un esport majoritari a Catalunya ni a Espanya, però a poc a poc està agafant volada entre el públic. “Des dels Jocs Olímpics de Londres ha crescut l’interès envers el taekwondo”, argumenten les tres noies, que destaquen el paper d’esportistes com el català Joel González –medalla d’Or a Londres 2012– perquè aquest art marcial agafi més volada. Tanmateix, demanen més suport a les televisions per a un esport que, tot i no moure tants diners com el futbol, cada vegada té més seguidors.
La joventut de Leyes, Rivera i Baeta els augura més èxits de cara al futur. Un futur que ja està a les portes, amb l’inici de la disputa dels campionats de Catalunya a la tardor. Una nova oportunitat per demostrar el nivell del taekwondo ‘made in L’H’.
