La repetició no deixa cap dubte: el salt era vàlid. Foto: RTVE
Un salt de llargada que li hauria servit per guanyar una medalla d’or en el Campionat d’Espanya de pista coberta i que, possiblement, hauria significat una millor marca personal, però que per una errada de comunicació entre el jutge i l’encarregat de passar el rasclet va quedar en un no-res. Així es resumeix l’episodi que va viure María Vicente a Madrid el passat diumenge 21 de febrer i que va acabar amb la jove atleta de l’Hospitalet al podi… però amb una medalla de bronze.
Després de saltar, la jutgessa va aixecar la bandera blanca, el que es fa quan els salts són vàlids. Tot i això, un dels responsables de la zona de salts va netejar la sorra ràpidament sense que donés temps a mesurar el punt exacte on havia aterrat Vicente.
Tot seguit, moments d’incertesa i incredulitat. L’atleta mirava el seu entrenador i els jutges sense saber ben bé què havia passat. “Intenta no pensar-hi més”, li va dir Ramón Cid, abans que l’hospitalenca tornés a saltar, visiblement enfadada.
“No hi ha explicació. La jutgessa m’ha dit que ella ho havia vist vàlid, que ha aixecat la bandera blanca, però al fossat no entenc ni com, ni quan, ni perquè han entès que era nul i l’han esborrat”, va dir, gairebé entre llàgrimes, després de baixar del podi amb el bronze. “La situació m’ha desconcentrat, m’ha tret de la competició”, va afegir.
Hores després, quan havia tingut més per pair-ho tot, Vicente va dir això a Teledeporte: “Malgrat que la meva cara no ho mostri estic contenta, perquè és la meva primera medalla en salt de llargada en un Campionat d’Espanya absolut”.
