El parc en general, i la zona del camp de futbol en particular, no convida a passejar-hi. A baix, a la dreta, els terrenys tancats del transformador. Fotos: Línia LH
Li diuen parc de la Torrassa, però els torrassencs han de baixar fins a la parada de metro, a la frontera amb el barri de Sant Josep, per poder accedir-hi còmodament. Sí, d’acord, hi ha una altra entrada, la del carrer Llançà amb Transformador. Bé, millor dit, són dues portes obertes en unes tanques. I com si es tractés d’una endevinalla, una d’elles té un premi –molt relatiu, però– i l’altra amaga el lleó. Has de triar bé, perquè d’això pot dependre trepitjar una tifa o córrer perill de caure per un terraplè.
La porta de la dreta condueix a la part més arreglada del parc, malgrat la seva grisor i falta de manteniment denunciada per diverses entitats del barri. La de l’esquerra és una porta oberta a l’aventura, un paisatge del passat, un camí ple de sots, desnivells i males herbes que acaba morint al nou camp de futbol del barri, que talla el parc i deixa aïllada una zona verda d’uns 5.000 metres quadrats –Google Earth dixit– que envolta el transformador d’Endesa, un espai inaccessible i llargament reivindicat per un veïnat amoïnat per l’alarmant falta d’espai lliure al districte.
Tot plegat havia de ser el pulmó verd de Collblanc-Torrassa, una zona verda de 35.000 metres quadrats que connectaria amb d’altres com el parc de Can Buxeres o de les Planes per fer un corredor verd al nord de la ciutat. Autèntica ciència-ficció en una de les zones més densament poblades del continent.
El 1999 una jove tinent d’alcaldia va inaugurar un fragment de 17.000 metres quadrats d’aquest somniat parc. “Ha de ser un dels epicentres de l’activitat ciutadana del districte”, va dir aleshores Núria Marín, ara alcaldessa. La veritat és molt diferent. “No convida gens a anar-hi”, reconeix a Línia LH Loli Colás, presidenta de l’Associació de Veïns de Collblanc-Torrassa.
Espai abandonat
Colás assegura que el parc és una “espineta clavada” del barri. I un passeig per aquesta zona, a l’epicentre de l’anomenada ‘cornisa de la Torrassa’, confirma aquest sentiment. Tota la zona que hi ha entre el camp de futbol i el nou correcan que acaba d’inaugurar l’Ajuntament no és més que un cul-de-sac amb camins de terra empinats, en el qual les escombraries, les males herbes i els excrements hi abunden.
La intenció municipal era crear un corredor verd que unís els parcs al nord de la ciutat
El consistori s’amaga darrere de l’incivisme aliè, però els veïns ho tenen clar. “Incivisme és deixar aquesta zona abandonada”, critica a aquesta publicació César Ornat, activista del barri i membre de la plataforma Defensem el Castell de Bellvís, una fortalesa que és testimoni de luxe de la degradació d’aquest espai.
Colás, a més, posa èmfasi en la manca d’accessos des del barri. Diu que l’Ajuntament té previst fer-hi una nova entrada, però de moment fonts municipals es limiten a informar que el govern local està treballant en un projecte de “reforma integral” del parc. Si bé és cert que afegeixen que “aviat” s’arranjarà el camí d’entrada al parc pel carrer Llançà -la porta que condueix al lleó- i que es “naturalitzarà”, no posen dates. “Són paraules que no venen acompanyades de fets”, lamenta la presidenta de l’associació de veïns.
El debat del camp de futbol
Una de les principals crítiques d’una part del veïnat és la construcció del camp de futbol, que mutila de facto el parc. La zona verda que ara ocupa el camp s’ha traslladat al voltant del Transformador, un espai propietat d’Endesa i actualment tancat, de manera que els ciutadans no en poden gaudir.
“No estem en contra del camp de futbol, però necessitem zones verdes per esponjar el barri, i aquest equipament no permet obrir els terrenys del transformador”, argumenta Ornat. “El camp ha reduït la zona verda prevista”, afegeix Josep Pereira, impulsor de Terrarios Albos, una entitat escindida de l’Ateneu Catalònia que treballa per millorar el barri. No debades, fa uns dies van organitzar una conferència amb el president del Centre d’Estudis, Manuel Domínguez, que va posar de manifest la urgent necessitat d’espais lliures al districte. “La ciutat no va pel bon camí a l’hora de gestionar l’espai públic”, va denunciar l’historiador, que avisa de la necessitat de tenir “refugis climàtics” per als 270.000 hospitalencs.
Totes les parts consultades en aquest reportatge coincideixen en reclamar la necessitat de seure i negociar per aconseguir obrir el transformador al barri. A mitjans del 2020 Defensem el Castell va presentar més d’un centenar de signatures per reclamar que l’espai verd al voltant del transformador s’obri a la ciutadania.
De moment, els veïns es pregunten si de debò aquesta zona es convertirà algun dia en l’anunciat pulmó verd del barri.
