Un tècnic municipal accedint al refugi de Santa Eulàlia quan es va redescobrir el 2019. Foto: Museu de l’Hospitalet
L’Hospitalet de Llobregat no és Roma, on només cal excavar el terra per trobar una necròpoli única o un temple romà que reescriu la història de l’antic imperi. Però Déu n’hi do. Ho diem perquè fa sis anys una màquina que feia unes obres en un aparcament al costat de l’estació del metro de Santa Eulàlia va topar amb una llosa a terra que dona accés a unes escales que baixen fins al cor del nostre passat més traumàtic.
Era un dels accessos a un refugi antiaeri de la guerra civil, construït el 1938 –tot i que la data no està clara– per protegir la població en cas de bombardeig. De fet, l’Hospitalet va patir-ne fins a 17, tot i que el més mortífer va ser el del 25 de juliol del 1937 a Collblanc i la Torrassa, que va causar 18 morts, entre ells un infant de sis anys. Ho recordava Inocencio Salmerón, veí il·lustre de la Torrassa. “Quan van sonar les sirenes anunciant el perill d’un atac aeri, un veí del carrer París va sortir precipitadament del domicili amb la seva dona i el fill de sis anys. Corrien cap a les Bòbiles buscant més seguretat quan van coincidir en el punt on va impactar una bomba. La dona va morir envoltant amb els seus braços la criatura”, relatava Salmerón, tal com va recollir Josep Ribas a l’article Bombardeigs i refugis a l’Hospitalet, publicat pels Quaderns d’Estudi del Centre d’Estudis de la ciutat.
Ramón Carbó, membre de la citada entitat i impulsor d’Andana Central, és una de les persones que s’ha interessat més per aquest refugi. Ha estat treballador del metro gairebé mig segle i sabia que durant la guerra s’havia construït un búnquer antiaeri al costat de l’estació. Sense anar més lluny, el 2018, juntament amb Josep Maria Contel, un reputat expert en refugis antiaeris que fa 30 anys que s’hi dedica, van estirar el fil de la documentació i van descobrir una pesant tapa als tallers del metro, al costat de l’estació de Santa Eulàlia, que amagava un pou que donava al refugi.
Tal com explica el mateix Contel al Línia, allò va quedar “tot aturat”. Fins que aproximadament un any més tard, el 2019, una excavadora va redescobrir un altre accés al refugi. En aquella ocasió, tant l’Ajuntament de l’Hospitalet com Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) van destacar que el búnquer estava “molt ben conservat” i, després que la unitat de subsol dels Mossos hi entrés per comprovar i garantir la seguretat de l’espai, els tècnics municipals i de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat van accedir-hi amb la voluntat de recuperar el lloc per obrir-lo al públic. En aquell moment, el director del Museu de l’Hospitalet, Josep Maria Solías, va descriure’l com a “laberíntic i allargat”, per protegir millor les persones. Fins i tot s’hi van trobar llits plegables.
L’exemple de Barcelona
Des d’aleshores, l’objectiu és condicionar l’amagatall perquè es pugui visitar, tal com passa amb diversos refugis de Barcelona. Contel cita els de les places del Diamant i de la Revolució, al barri de Gràcia, que estan oberts al públic i que són tot un exemple de difusió del passat de la guerra civil. “Això donaria més valor al metro i a l’Hospitalet”, assenyala Contel, que equipara el refugi de Santa Eulàlia al de la Torre de la Sagrera, a Barcelona.
Val a dir, tanmateix, que el refugi hospitalenc presenta unes característiques que el fan diferent. “Vist un refugi, vistos tots? Ni de bon tros”, destaca Contel, que assegura que cadascun té detalls diferents. Aquest de Santa Eulàlia en concret és de tipologia industrial, és a dir, està ubicat en una fàbrica o tallers perquè els treballadors s’hi poguessin protegir en sentir les sirenes d’atac aeri. A l’andana de l’estació, a més, hi havia una tercera boca d’entrada perquè els viatgers també hi poguessin accedir. “Podia tenir capacitat per a un centenar de persones”, va determinar Solías el 2019. Tot això és el que es desprèn de la inspecció visual de l’espai, ja que, almenys de moment, faria falta trobar més documentació al respecte per aclarir més qüestions, puntualitza Contel.
Sigui com sigui, la voluntat local és convertir aquest refugi en un lloc de memòria o un centre d’interpretació de la guerra, tal com detalla Carbó a aquest mitjà. En aquest sentit, aquest extreballador del metro creu que ara seria un bon moment per condicionar l’espai, ja que enguany coincideixen tant el centenari del metro com el de l’atorgament del títol de ciutat a l’Hospitalet.
Des del consistori asseguren que volen treballar per fer alguna cosa conjunta amb el Metro coincidint amb aquestes dues efemèrides, mentre que des de TMB diuen al Línia que valoren recuperar l’espai, tot i que de moment “no hi ha res tancat”.
Una quarantena de refugis a l’Hospitalet
Segons un estudi d’Iris Teruel, a l’Hospitalet hi ha documentats sobre plànol una quarantena de refugis antiaeris, si bé no queda clar que s’acabessin construint tots. Amb tot, l’expert Josep Maria Contel celebra l’interès creixent per aquest tema. “Abans érem franctiradors”, recorda.
