Des de diversos sectors de la ciutat –sobretot el reivindicatiu moviment veïnal– s’ha criticat sovint el model que volem de turisme. Si bé és cert que, tot i algunes reminiscències i sortides de to, s’ha demostrat que gràcies al turisme Barcelona és el que és, ha superat la crisi econòmica i financera de l’última dècada i s’ha situat com una de les millors ciutats d’Europa per fer negocis i turisme, també ho és que cal qüestionar-nos és el model d’aquest turisme. Qui, com i quan volem que vingui a Barcelona.
I en aquest debat del qui, com i quan, el sector del comerç, el sector empresarial, hi tenim molt a dir, i molt a opinar, perquè probablement sigui a través nostre –i no per mitjà d’altres campanyes menys tolerants– que puguem canviar el qui, el com i el quan.
De vegades hem equiparat el “turisme de qualitat” al “turisme que es gasta molts diners”, per contraposició al “turisme de motxilla i d’alberg”. És un concepte erroni, però del qual s’ha impregnat ja la societat. Hem d’anar millorant els valors que apliquem precisament al “turisme de qualitat” cap al vessant del turisme responsable i sostenible. I per tenir turistes responsables i sostenibles calen tres coses: formar els ciutadans, crear una oferta que posi en valor aquest turisme i informar-los de com sumar-s’hi.
Un turista responsable i sostenible és aquell que té cura de minimitzar els impactes negatius sobre el territori que visita (parlem de generació de residus, no modificació del paisatge ni física ni lumínica ni auditiva, respecte a les formes de vida i relació, etc). Hi ha moltes formes per aconseguir-ho: prioritzar propostes turístiques de petit format, informar-se sobre l’espai que es visita, prioritzar el transport col·lectiu, adquirir souvenirs propis de la zona i comprar al comerç de proximitat i a l’artesà local, escollir rutes raonables, prioritzar hotels petits que no generin impacte negatiu a l’entorn, comprar sempre productes legals en comptes de al venedor irregular i, òbviament, tots els conceptes derivats del respecte al medi ambient i la cura que cal tenir a l’hora de visitar àrees silvestres, patrimonials o arqueològiques.
El discurs existeix, i cada vegada són més persones les que s’hi sumen. En una ciutat com Barcelona no podem pretendre canviar el model d’un dia per l’altre. Però sí que tots els sectors i, repeteixo, en especial el sector comerç i turisme molt més que cap altre, tenim les eines per procurar el canvi.
Formant el turisme. És evident que el turisme ja hauria de venir format des d’origen, i en les poques hores o dies que sigui a Barcelona no li podem fer un curs del bon turista. Però sí que li podem donar eines, o ofertes, que el permetin prendre consciència d’aquests nous conceptes que també el poden satisfer. Formar el turisme ho podem fer des que arriba en avió, vaixell o tren, oferint-li un fulletó, fins a la inclusió d’un discurs proactiu en turisme responsable des dels seus propis guies, a la cua d’un museu, o a la carta d’un restaurant.
Cal, decididament, des de l’administració, i també des del sector educatiu, treballar per formar els nostres ciutadans, també quan ells són els turistes que visiten altres racons de món.
Creant una oferta singular. El sector del comerç i del turisme ens hi hem de posar. Des dels hotels i els apartaments fins als eixos comercials i les grans cadenes, passant per operadors de tours, guies, museus i festivals, cal potenciar allò que genera un impacte positiu a l’entorn i minimitza els residus i contaminació.
Això, és evident, pot anar en contra d’algunes ofertes i propostes turístiques actuals. El sector, i també el país, ha de fer-los entendre que la seva proposta no és viable per assolir el que desitja la societat.
I aquest és un dels reptes més complicats, ja que els interessos d’algunes d’aquestes marques sobrepassen sovint les polítiques d’una regió com la nostra. En cap cas, però, no ens ha de fer por plantejar canvis a empreses, recintes, grans superfícies, etc. que haurien de ser els primers en aplicar-les, per capacitat econòmica.
Informant-los de les propostes. En aquest punt ens interessa molt el suport dels promotors i agents turístics, agències de viatges, guies, hostaleria… Cal que aquestes propostes de caire sostenible i responsable arribin arreu i tinguin el mateix valor, la mateixa visibilitat i la mateixa promoció que qualsevol altra. Alguns sectors com els del luxe poden equiparar el turisme sostenible a quelcom rural, lluny del seu client. Hem d’eliminar aquest paradigma, ja que el turisme sostenible i responsable pot ser, precisament, un turisme d’alta qualitat i de luxe.
El turisme sostenible i responsable pot ser un turisme molt rentable. Els conceptes que esmentem ja han capil·laritzat la societat. Només cal que ens posem les piles entre tots.
