Com canvien els temps! Això es diu en aquells moments històrics en els quals es denoten canvis en les formes d’actuar en la societat, com ara en el de la paritat de sexes reclamada en els llocs de responsabilitat, de direcció d’empreses, de representació política o igualtat d’oportunitats i sous.
Doncs bé, també en els moviments independentistes el canvi és notable. Abans les dones eren més conservadores, seria potser per tenir a càrrec seu la mainada, la direcció de la casa i altres consideracions que eren posades a la confiança de la dona com a pal de paller de la família. L’home, seguint el mateix criteri antic, era el “caçador”, el que tenia la feina i portava els diners a casa per a la subsistència de la prole. Això ja són històries antigues, i les dones han canviat el seu rol. Volen també ser protagonistes i no es queden a casa esperant que l’home torni de la manifestació. Ara empolaina la mainada amb la samarreta corresponent que pertoca a la Diada i som-hi! Tots cap al lloc convingut segons la distribució assignada pels organitzadors. No només això, sinó que també estan en les parades, en les convocatòries per escampar les consignes independentistes, en les organitzacions en càrrecs de rellevància, en fi això ha donat un tomb definitiu.
Les dones d’ara han fugit dels tòpics i ja no hi ha qui les pari. Alegrem-nos-en i serveixi aquesta reflexió per retre un sentit i sincer homenatge a totes les dones valentes, en especial a una dona preparada i amb empenta, l’enyorada Muriel Casals. Allà on siguis Muriel, va per tu. Ho aconseguirem!
