Mentrestant, a Les Corts la vida passa i fa un bon sol. S’hi està bé. Fa una estona que som al bar i ens hi sentim com a casa. Moltes banderes del Barça, olor de cafè, fusta bona, a la tele hi fan Espejo Público però ningú n’està massa pendent. I d’aquí una estona marxarem cap a casa, que ens hi espera un dinar que intuïm que s’ha fet sol.

En sortir del bar veiem el Camp Nou, imponent davant nostre. És el santuari i ho continuarà sent amb l’Espai Barça, que serà fabulós i encara es pagarà més fabulosament. La temperatura és agradable i tot va bé. Els pardals van d’un arbre a l’altre i aquella noia que passa per allà té un bon cul. Fumem. El Paco i jo duem el Mundo Deportivo sota el braç. Una mica arrugats, tant els diaris com nosaltres. Al meu diari hi ha quedat una taqueta de cervesa. Del que no hi ha rastre és de les croquetes. Avui el Pedro ens ha regalat una tapeta de croquetes, era l’aniversari del Pemi, i a mi m’han agradat encara més que aquelles de l’Assemblea. Aquelles eren bones però petites, com de disseny, modernes. Prefereixo les originals del bar, sens dubte.

Avancem pels carrers i no sabem què està passant al Barça perquè no hi està passant res: tot funciona

Avancem pels carrers i no sabem què està passant al Barça perquè no hi està passant res. Tot funciona, Messi continua marcant gols i ara li han donat el Laureus, el bàsquet déu-n’hi-do, l’altre dia sortia una gràfica al diari que deia que som els primers en no sé què del tema econòmic, els turistes ens estan fent ingressar molts diners, i Neymar vol tornar.

Arribo a casa i el dinar que s’ha fet sol m’explica una polèmica que es veu que hi està havent al club relacionada amb les xarxes socials. Diu que anaven contra Guardiola i Messi i Víctor Font i altres. No sé què són les xarxes socials i amb prou feines recordo qui era aquest Guardiola. Alguna cosa deu haver fet, que no pot jugar la Champions. I Messi últimament està maleducat, potser caldria vendre’l. Víctor Font no ho sé.

M’assec al sofà. M’adormiré una mica, ara havent dinat. Fa un bon sol i s’hi està bé. Tot funciona correctament, ser del Barça és el millor que hi ha. Abans que em caigui el cap penso en l’últim triplet que vam guanyar i dono gràcies a aquest president que mai diu una paraula més alta que l’altra i que fa la feina amb discreció i amb els pantalons posats. Vull guanyar un altre triplet i ell també ho vol. El guanyarem, Setién en sap. Quin cul tenia aquella noia i m’adormo.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram