Catalunya farà un favor a Espanya: sembla una paradoxa, però no. Quan sigui independent, crearà una reacció social i política a Espanya que trencarà amb l’estatus actual i renaixerà una nova Espanya, lluny de les estructures heretades del franquisme, lluny de tirar de veta de la mamella catalana, entraran en una catarsi per desempallegar-se d’antics defectes.

En un programa de televisió, Lluís Foix i Manuel Milián Mestre demanaven al govern espanyol un canvi d’estratègia respecte a les demandes de Catalunya. Posaren com a exemple que pagesos lleidatans es queixaven dels recol·lectors andalusos que treballaven a les seves explotacions, perquè a la que feien les 29 jornades de treball, plegaven i els deixaven penjats, de resultes que amb aquests jornals, ja en tenen prou per cobrar subsidis la resta de l’any. Joan Josep Queralt posava com a exemple contrari Alemanya, en què els estats federats del nord, que representava que eren el motor de l’economia alemanya, van abocar copiosos ajuts econòmics i que ara, si vas als estats del sud, han canviat com un mitjó, per què? Perquè s’han emprat els diners adequadament per invertir i per modernitzar les estructures industrials i de comerç. Tota una lliçó d’eficàcia.

A Espanya s’està ben lluny d’aquesta mentalitat. És allò d’anar vivint de la ganga. Això canviarà perquè no tindran cap altra alternativa i quan Catalunya sigui independent, els que gaudeixen del règim foral les passaran magres perquè les altres autonomies, si marxa la mamella catalana, es giraran cap al país basc i Navarra i ho voldran revisar. Al temps.