Sorprenent acord al qual han arribat el PSOE i el PSC dels Srs. Àngel Ros i Miquel Iceta, per poder fumar la pipa de la pau. Ara, el sotmetiment al mandat de Ferraz que, ja per si mateix, fa anys que és d’una evidència impossible d’amagar, s’hi suma el fet que, qualsevol aliança electoral que pretengui formalitzar el Sr.Iceta, abans haurà de comptar amb el vistiplau dels seus amos i senyors de Madrid. Dit clar i català, ha acabat per enterrar la poca autonomia que li quedava, si és que li quedava alguna.
De fet, el PSC, com a tal, ja havia signat la seva immolació quan els vint-i-cinc diputats al Congrés de Madrid van donar mostra de la seva deslleialtat envers Catalunya, votant, amb el PP, com un sol home, perquè la Generalitat no pogués percebre allò que per llei li corresponia del Plus de Competitivitat i l’Addicional Tercera de l’Estatut, rematant la feina, lletja i brutíssima, afegint el seu vot a la intenció del PP de fer passar el tantes vegades reivindicat per catalans, valencians, murcians i andalusos enllaç ferroviari amb ample europeu, per la capital. El despropòsit més gran de tota la història del PSC, atès que va apunyalar per l’esquena, amb traïdoria i premeditació, la nostra economia, ja molt malmesa per l’obligada i desproporcionada aportació al Fons de Solidaritat.
Mai no hem sabut el perquè d’aquesta metamorfosi impròpia d’un partit que, des de les primeres eleccions, havia esdevingut un referent. Potser ja arribat l’hora que ens ho expliquin.
