USTEC, CCOO i algun sindicat més van convocar una vaga d’ensenyament per al passat 9 de març. Entre altres coses demanaven revertir les retallades fetes pel Departament d’Ensenyament ara fa uns set anys. Cal recordar que aquelles retallades impliquen que avui dia els professors treballin més hores de classe, amb més alumnes i amb menys nòmina. El que resulta paradoxal és que feia pocs dies que aquests mateixos sindicats ja havien signat un pacte amb Ensenyament per revertir les retallades.
És més, USTEC i CCOO es mostraren eufòrics en declaracions als mitjans dient que era el millor pacte amb Ensenyament que recordaven. L’incomprensible d’aquestes declaracions és que aquest acord obliga a una hora més de permanència dels docents en el centre, tot el contrari de revertir les retallades. I és més, el pacte entre aquests sindicats i Ensenyament continua contravenint la llei d’educació, la LEC, on s’especifica clarament que del PIB autonòmic el 6 % ha de destinar-se a ensenyament. Desgraciadament avui dia no s’arriba ni al 3 %. Com es menja això? És una presa de pèl? De fet sols un sindicat ha estat coherent.
El Sindicat de Professors de Secundària es va negar a signar el pacte –estafa del febrer i ara al març no es va sumar a la vaga dels sindicats pactistes–. De fet no tenia cap sentit fer perdre uns 100 euros de sou, el que perd un docent per un dia de vaga, si una majoria de sindicats havien signat obeir a Ensenyament. La coherència de Professors de Secundària s’explica perquè aquests són un sindicat específic de docència i sols format per docents llicenciats o doctorats que coneixen profundament l’assumpte educatiu des de dins, des de l’aula. Clar que potser USTEC i CCOO consideren secundaris els de Secundària o veuen primaris als de Primària.
