Alguna cosa no va bé quan la majoria de les persones reclamen responsabilitat afectiva. Encara no has tingut cap cita amb aquest home o amb aquesta dona, ni tan sols has tingut una conversa pel xat de WhatsApp o d’Instagram, però en el seu perfil de Tinder o de Bumble ja et saluda exigint-te alguna cosa: sigues responsable en la relació que ens disposem a iniciar. Swipe left.
A banda de totes les preguntes derivades d’aquesta exigència inicial, que una de les expressions més utilitzades en totes les converses que he tingut les darreres setmanes sigui aquesta, la de la responsabilitat afectiva, només constata un fet: hi ha una generació emocionalment trencada.
I és que el nostre avatar firma xecs que nosaltres no podem pagar: la immediatesa, l’oferta il·limitada de perfils i la seguretat que brinda la pantalla han convertit en superhomes (i aquí, entenguin-me, hi incloc per descomptat les superdones) les persones normals, és a dir, les persones amb les seves limitacions temporals, espacials i afectives.
Estem invocant la responsabilitat afectiva davant d’una colla d’analfabets emocionals
En l’entorn digital ens podem comprometre amb més persones de les que ho podem fer en la vida real, i quan un tria una aplicació de cites s’exposa a una sèrie de problemes: missatges que mai no reben una resposta quan ja hi havia una relació iniciada; persones que mantenen converses digitals durant mesos, però sense concretar una trobada; d’altres que entren i surten de la teva vida sense donar explicacions, etc. Quan aquesta inconcreció en les relacions acaba convertint-se en norma, és comprensible que la gent demani responsabilitat afectiva.
Però què entenem per responsabilitat afectiva? Hi ha responsabilitat sense afecte? Vol dir ser conscients del que sentim i per què ho sentim, i traslladar-ho a l’altre? Vol dir ser conscients del que sent, vol i necessita l’altre? Vol dir fer servir les paraules apropiades per iniciar una relació, però també per acabar-la? I quan comença aquesta responsabilitat? Abans fins i tot de conèixer algú? Quan es fa match en una aplicació per lligar? Quan es comença un xat? En la primera cita?
L’amor necessita tres sistemes motivacionals: l’impuls sexual, l’amor romàntic i l’aferrament. Tots tres necessiten persones normals amb les seves limitacions temporals, espacials i afectives. La resta és pura fantasia. I mentre no entenguem això, estem invocant la responsabilitat afectiva davant d’una colla d’analfabets emocionals.
