El petit homenatge que van poder retre les diferents seccions del Futbol Club Barcelona a Tito Vilanova, va ser aconseguir la victòria en els seus respectius partits durant aquest cap de setmana. Començant dissabte amb la consecució de la Champions de futbol sala, tot seguint la increïble remuntada en handbol que permetrà disputar la Final Four, i el triomf del Barça B a Las Palmas; i continuant diumenge amb victòries en bàsquet, hoquei i especialment en futbol. I dic especialment, perquè d’una banda hi va haver l’emotiva dedicatòria dels companys del fill de Tito, Adrià Vilanova, en la victòria del juvenil B. I per l’altra, la remuntada dels qui van ser els seus jugadors fins al moment en què la malaltia el va apartar de la banqueta. Els seus futbolistes, ara entrenats pel Tata Martino però que mai l’oblidaran, van dedicar-li a Tito un triomf treballat i fruit de la fe, després d’anar perdent per 2 gols a 0.
Segurament, amb les ínfimes opcions que queden de guanyar la Lliga, en un altre moment haguessin acabat sucumbint davant del Vila-real. Però van treure forces i orgull per capgirar el marcador en honor a la figura del seu exentrenador. No va ser gens fàcil per a cap integrant de la plantilla jugar com si res no hagués passat. Per molt que les desgràcies s’amunteguin una darrera de l’altra en els útims temps, la dolorosa mort de Tito Vilanova va ser un cop descomunal, i tothom estava ‘molt i molt’ –com a ell sovint li agradava dir– afectat. Les mostres de condol d’aquests dies han donat idea de com n’era d’apreciat.
L’equip va sortir com li agradava al seu extècnic, dominant i amb alta intensitat, però per contra amb poca precisió a dalt. Els locals, que van veure com ben aviat se’ls lesionava Perbet, esperaven al darrere i quan recuperaven la pilota jugaven un futbol directe i vertical dirigits per Cani. Igualtat durant gairebé tota la primera part, fins que a les acaballes un ràpid contracop permetria el mateix Cani avançar als seus amb un xut ajustat al pal. L’1-0 va fer que els blaugrana comencessin més revolucionats el segon temps, amb aproximacions constants a la porteria d’un molt encertat Asenjo. La fortuna però, va fer que en la seva primera arribada, el Vila-real anotés el segon gràcies a un cop de cap impecable de Trigueros. Martino va moure fitxa i va fer entrar Cesc i Tello per a combatre la muralla defensiva del “submarí groc”, que amb el resultat tan a favor es tancava encara més. S’endarreriria tant l’equip local que una centrada d’Alves es convertiria en gol en pròpia porta de Gabriel.
Els nervis posteriors i l’empenta del Barça van fer que Musacchio es fes un altre autogol. Amb l’empat, els de Martino van acabar d’anul·lar als castellonencs i en una impressionant jugada de Busquets, que semblava reencarnat en el millor Laudrup, van aconseguir el gol de la victòria marcat per Messi. Una remuntada que probablement no servirà per a massa veient que els de dalt no fallen i que només queden 3 jornades, però que per sempre estarà dedicada a la memòria de Tito Vilanova.
per Sergi Villena
